(Callús, Bages)
Caseria, a l’extrem nord-oriental del terme, en terreny muntanyós (400 m alt).
Hi ha una petita església (Santa Maria de Viladelleva) pre-romànica, d’una nau, amb absis rectangular i amb volta de canó. La porta (a l’oest) és precedida d’un porxo.
(Navàs / Sant Mateu de Bages, Bages)
Colònia industrial, vora el Cardener. Fundada el 1901 per Isidre Valls i Pallarola, és coneguda també per Palà Nou i can Valls de Torroella.
Les instal·lacions fabrils són a la banda dreta del riu i pertanyen al primer terme; la majoria dels habitatges són a l’esquerra del Cardener i pertanyen a l’altre terme.
(Sant Vicenç de Castellet, Bages)
Poble de cases escampades, a llevant del municipi, en una estreta vall (225 m alt) afaiçonada per la riera de Vallhonesta, afluent de l’esquerra del Llobregat.
És notable l’església romànica (segles XI-XIII), dedicada a sant Pere, amb un esvelt campanar d’espadanya de dos pisos. Fins a la fi del segle XIX fou sufragània de Castellbell; ara ho és de Sant Vicenç de Castellet.
(Rajadell, Bages)
Poble, al vessant del migdia de la serra del Coll, divisòria d’aigües de les rieres de Castellfollit i de Rajadell.
La vil·la de Vallformosa és documentada en un butlla del 978. L’església de Sant Salvador, annexa a l’actual mas Servitge, fou una de les set filials de la seu de Manresa, d’ençà del segle XI.
(Navàs, Bages)
Antiga quadra, al sector nord-oest del terme, en terreny trencat (669 m alt), drenat per la riera de Valldeperes, afluent de l’esquerra del Cardener.
L’església (Santa Fe) és sufragània de la parròquia de Castelladral.
(Manresa, Bages)
Antiga abadia femenina cistercenca (Santa Maria de Valldaura) originada per trasllat a la ciutat de la comunitat del monestir de Valldaura (Berguedà).
Els primers intents de trasllat de la comunitat a Manresa daten del 1338, però no tingueren èxit fins el 1399, quan el ciutadà Bartomeu Amargós els féu donació de la capella del Sant Esperit, situada prop del portal d’Urgell. La comunitat, ja força decadent, regida per una abadessa, subsistí només fins al 1461.
Aleshores s’hi establí un priorat cistercenc masculí, filial de Poblet, però el convent fou destruït amb motiu de la guerra contra Joan II, el 1465. El 1472 els monjos s’establiren a la casa hospital de Sant Pau.
A l’antic solar de Valldaura fou construïda el 1900 una capelleta moderna, dedicada a la Mare de Déu del Consol, en record de l’antic monestir.
(Sant Fruitós de Bages, Bages)
Antic poble de cases escampades, que constituí l’antiga parròquia de Sant Genís, senyoria del monestir de Sant Benet de Bages.
Documentada des del segle XI, al segle XIV fou unida a la de Sant Jaume d’Olzinelles, que al segle XVII l’absorbí definitivament.
De la vella església només resta un munt de pedres.
(Sant Fruitós de Bages, Bages)
(o de Bages) Poble, a la dreta del Llobregat, dins el terme parroquial de Sant Jaume d’Olzinelles.
El lloc és esmentat el 1020 en la carta de dotació de Santa Maria de Manresa. Des del segle XII fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages.
A partir dels anys 1950 hom hi ha construït nombrosos habitatges i diverses indústries dels rams tèxtil, metal·lúrgic i de materials de construcció.
(Santa Maria d’Oló, Bages)
Antiga masia, situada a l’extrem nord del terme, vora Sant Feliu Sasserra.
Existia ja el 1266 i recorda una vella fortalesa; ara és renovada del tot.
La capella, sense culte, era dedicada a sant Francesc; fou erigida el 1868.
(Manresa, Bages)
(ant: puig d’Arran o de Rad) Un dels turons a on s’estén el nucli urbà, al nord del nucli més antic.
Al cim hi havia hagut un antic castell, refet el 1822 i ampliat el 1834 (aleshores fou anomenat castell de Santa Isabel); hi havia hagut també la capella de la Mare de Déu del Bonsuccés.
Modernament ha estat convertit en parc municipal.
Dades dels Països Catalans 