(Castella ?, vers 1560 – Barcelona, 14 octubre 1615)
Segon marquès d’Almazán. Fou lloctinent general de Catalunya en la fase decisiva de la incubació de la crisi entre el Principat i la monarquia.
Hagué d’enfrontar-se al desgavell monetari i, sobretot, a l’augment constant del bandolerisme, que arribà a envair la pròpia administració del lloctinent, dividida en nyerros i cadells.
S’enemistà amb els consellers de Barcelona, que l’acusaven de deixar governar la seva muller i les seves filles.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 – 1630)
Agrònom. Prior del Temple, de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, a Perpinyà.
El 1617 escriví Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril, un tractat d’agricultura que va veure vint-i-tres edicions fins al segle XVIII, i que recull les seves observacions sobre el conreu de les terres del priorat, obra importantíssima per a conèixer la vida rural catalana.
A la versió castellana, coneguda popularment com El prior i publicada el 1625, hi afegí una part nova sobre caça i un vocabulari de termes agrícoles en sis idiomes.
Dades dels Països Catalans 