(Riudaura, Garrotxa)
Església, al límit amb el terme de la Vall de Bianya, situada al cim de la serra de Sant Miquel del Mont, continuació vers l’est de la serra de puig Estela, des de l’antic hostal de la Serrota fins a Sant Andreu del Coll, serra que separa les valls de Ridaura i de Bianya.
L’església havia estat parròquia (consagrada el 958) i esdevingué després sufragània de la de Santa Margarida de Bianya.
(la Pobla de Lillet, Berguedà)
(abans dita Sant Miquel de Lillet) Església romànica, de planta rodona, situada a poca distància vers el sud de l’antiga canònica de Santa Maria de Lillet.
És esmentada des del 1195. És probablement una església votiva aixecada pels senyors del castell de Lillet.
Estigué abandonada un parell de segles, fins que el 1935 fou restaurada per Jeroni Martorell a instàncies dels Amics de l’Art Vell.
Veïnat, als vessants septentrionals de la serra del Corb.
L’església de Sant Miquel del Corb, que el centra, sembla que havia estat la primitiva parròquia de les Preses.
L’actual edifici, aturonat, edificat sobre el primitiu, és modern.
(Vilanova de l’Aguda, Noguera)
(o Sant Miquel de l’Aguda, o de la Torre) Església (621 m alt), aturonada damunt la vall del torrent de Sant Miquel de Valldàries (o de Valldàries), al nord del terme, al costat del castell de l’Aguda.
(Gisclareny, Berguedà)
Església (1.252 m alt), situada en una serralada que domina una vall tributària de la riera de Saldes. Inicialment era l’església principal del terme i en depenia la del Roser i Sant Isidre de Gisclareny.
Consta com a parròquia independent del segle XII al XIX; ara és sufragània de la de Gisclareny.
(Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental)
Antiga parròquia i quadra, a l’esquerra del torrent de Gaià, vora la carretera de Terrassa a Olesa de Montserrat, al sud de Santa Maria de Toudell, dins l’antic terme del castell de Terrassa.
El lloc de Toudell és esmentat ja al segle X, i a partir del segle XIII ja com a castell, domus o quadra.
(Santa Maria de Merlès, Berguedà)
Poble, que forma un apèndix del municipi entre Gaià, Sant Feliu Sasserra i Avinyó. El lloc és esmentat el 1011 dins el terme del castell de Gaià.
Té l’antiga església romànica, sense culte, del segle XII, que fou sufragània de Santa Maria de Gaià entre els segles XIV i XIX.
El 1878 hom li concedí de nou la categoria de parròquia i fou construïda una nova església, acabada el 1887, i una rectoria a tres-cents metres de l’antiga.
(Tavertet, Osona)
(o de Sobiranes) Antiga església parroquial, situada en una península formada per la riera de les Gorgues, el Ter i la riera de Balà. És l’extrem occidental del municipi.
Existia ja el 1062, i s’annexionà a la seva demarcació, el 1572, bona part de l’antiga parròquia de Sant Miquel Sarriera.
L’església, consagrada el 1091 i reformada el 1138, és un bonic exemplar romànic llombard; es troba en un petit puig davant del castell de Sorerols o de Sobiranes. La parròquia tenia 20 famílies el 1138, 6 el 1515 i 11 el 1855. Ara només en té una.
El 1587 comprà el castell de Sorerols el baró de Savassona, Antoni Vila, i pel fet d’ésser ell també senyor de Tavertet es fusionaren ambdós termes.
(la Jonquera, Alt Empordà)
Antiga parròquia, situada en un vessant muntanyós al nord-est de la vila, a la dreta del barranc de Santa Llúcia, afluent per l’esquerra del Llobregat d’Empordà.
Era possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Esdevingué posteriorment santuari, dedicat a santa Llúcia, lloc de molta devoció a la comarca (s’hi feien nombrosos aplecs).
(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)
Poble, a l’esquerra del riu Brugent, aigua amunt de la vila.
És centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, romànica, de la qual depèn el santuari de Santa Cecília de Riutort.
