Veure> Sant Miquel de Pera (poble).
Pera * -Garrotxa-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Geografia
Penyes Roges, cala de
Cala de la costa, al sud de la península d’Andratx, al nord del banc d’Eivissa.
Penyes de l’Àguila, les
Rodal, 2 km a l’oest de la ciutat.
Penya-serrada
Antic lloc, actual raval de la vila. Pertanyia als marquesos de Penya-serrada i formà municipi independent fins al 1846, que fou unit a Mutxamel.
L’any 1808 hom hi féu un gran jardí.
Penyascaró, torrent de
Afluent esquerrà de l’Éssera, a la vall de Benasc, que neix al vessant occidental del pic de Castanesa i desemboca al seu col·lector entre Benasc i Ancils.
Penya-roja, la
(les Coves de Vinromà, Plana Alta)
Masia i partida, a la zona muntanyosa del sud-oest de la vila.
Penyalba, pic de
Penyagolosa
(Alcalatén / Alt Millars)
Massís (1.813 m alt) del Sistema Ibèric, entre les dues comarques, prop del límit amb l’Aragó. Constitueix la màxima altitud del País Valencià (1.814 m al cim del Penyagolosa). És considerat com a punt de confluència entre les muntanyes ibèriques (a través del massís aragonès de Gúdar i de l’altiplà de Mosquerola) i el Sistema Mediterrani Català (a través dels ports de Morella i de les muntanyes del Maestrat).
El material predominant són les roques calcàries, que donen lloc a un relleu amb abundància de cingleres i a l’existència d’una important circulació d’aigües subterrànies. Hidrogràficament totes les aigües de la regió tributen al riu Millars.
El clima es caracteritza per ésser bastant fred i humit; la temperatura mitjana anual és de 8,3ºC; entre novembre i maig la mitjana de les mínimes mensuals és igual o inferior a 0ºC i únicament durant els tres mesos d’estiu no hi ha perill de glaçades; la pluviositat és elevada (747 mm anuals), i el règim presenta dos màxims equinoccials (el tardoral, molt marcat); té una gran irregularitat, tant anual com interanual.
La vegetació natural està molt diversificada a causa de les diferències d’altitud i l’existència de dos tipus de sòl molt diferents (calcari i silici); la clisèrie altitudinal consta de tres estatges: 1) estatge inferior, fins a 1.000-1.200 m, amb plantes plenament mediterrànies; 2) estatge mitjà, entre 1.200 i 1.500 m, amb plantes submediterrànies, i 3) estatge superior, entre 1.500 i 1.800 m alt, amb vegetació muntanyenca d’influència mediterrània.
Penya, sa
Barri de la ciutat, extramurs, a l’antic puig de Santa Llúcia (l’alt baluard de Santa Llúcia i el pany de muralla contigu el tanquen pel sud), que baixa cap al port de llevant del barri més planer de la Marina. L’extrem oriental del barri s’interna en el mar (d’aquí parteix l’escullera que tanca el port).
Originàriament era un barri popular (la part més alta és constituïda encara per habitatges humils per a la població immigrada); s’ha anat convertint en una zona d’atracció turística, amb restaurants i botigues característiques.
Pensaments, punta dels
Extrem meridional del cap de Cullera, en forma de promontori (cabeç dels Pensaments).
Dades dels Països Catalans 