Vénda de l’illa, dins la parròquia de Sant Francesc, vora el racó de Portossaler.
Arxiu de la categoria: Geografia
Portopí
Barri, al sector meridional del port, construït entre el 1942 (dic de l’oest), el 1944 (vall de la Riera de Sant Carles) i 1954-56 (molls de Ponent); dins el seu àmbit hi ha també una base naval i les instal·lacions de la CAMPSA.
Al fons hi ha l’estreta cala que constituí el primitiu port de Palma, protegit a banda i banda per les torres dels Paraires (o d’en Carròs) i de Senyals; per un privilegi del 1380 aquest port era tancat, amb una cadena estesa entre aquestes dues torres, per tal de protegir-lo d’incursions corsàries.
Al sector septentrional s’alçava l’antiga església de Sant Nicolau de Portopí, donada el 1249 per Jaume I als jurats de Mallorca, on el 1582 fou fundat un efímer monestir de mínims i que fou reformada el 1621; entre el 1880 i el 1890 fou enderrocada a causa de l’extracció de pedra de la pedrera de Portopí i edificada de nou al carrer de ses Rafaletes.
Al sector meridional hi hagué el far de Portopí del segle XIII, fins al començament del segle XVII, en que fou construït el fort de Sant Carles i traslladat a la torre de Senyals.
Portopetro
(o Portopetre) Llogaret, situat al fons del profund port natural de Portopetro (obert entre les cales Llonga i Mondragó), subdividit en set calons, un dels quals ha estat utilitzat tradicionalment com a port per a embarcacions mitjanes (a la fi del segle XIX hi havia encara duana), fins que els dipòsits de sorra el limitaren modernament a embarcacions de pesca (és el segon centre pesquer del municipi) i d’esbarjo.
Lloc tradicional d’estiueig dels veïns de Cas Concos i de s’Alqueria Blanca, ha esdevingut recentment un centre turístic (el 1986 tenia tres hotels amb 86 places i un club de vacances i diversos càmpings).
A la bocana del port fou construïda al segle XVII la torre de Portopetro, per a defensa dels atacs de mar. La seva església (el Carme), construïda el 1954, depèn de la parròquia de s’Alqueria Blanca.
Pòrtol
Poble, situat damunt d’un turó, a l’est del cap municipal. Hi és tradicional la fabricació de càntirs, olles i els típics siurells.
Destaca la naveta de son Caulelles, cova artificial del primer Bronze, considerada com un dels monuments més representatius de la cultura pre-talaiòtica
Portocristo
(o Cala Manacor) Poble, situat a la costa, a l’est del cap del municipi, al fons d’una cala ramificada. És un important nucli turístic.
A l’estiu del 1936 hi desembarcaren les forces republicanes, que intentaren, infructuosament, recuperar Mallorca.
Portocolom
Poble i port tradicional, situat a la costa, a l’est del cap municipal, és un destacat centre de turisme, amb una destacada indústria hotelera.
El 1715 s’hi construí el fortí de Portocolom com a defensa contra els borbònics i el 1922 s’hi establí la primera escola d’hidroaviació civil de l’estat espanyol.
Portmany, badia de
(Sant Antoni de Portmany / Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
(o de Sant Antoni) Extensa badia a l’oest de l’illa.
La seva llarga costa, on s’estén una densa i important indústria turística, pertany als dos municipis.
Portitxolet, es
Petita cala, a llevant del nucli urbà, separat des Portitxol pel promontori de sa Roqueta.
Portitxol de Valldigna, el
(Alzira, Ribera Alta / Benifairó, Safor)
Coll (108 m alt), entre els dos municipis, on s’uneix el massís de Valldigna i la serra de les Agulles, que comunica la Valldigna amb la vall d’Aigües Vives.
Portitxol de Rubió, es
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Cala petita i abrigada de la costa septentrional, que serveix de refugi als pescadors de Rubió, sota les altures de la costa del cap de Rubió.
