(València, 1855 – Gijón, Astúries, 15 febrer 1909)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts. Conreà la pintura de gènere.
(València, 1855 – Gijón, Astúries, 15 febrer 1909)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts. Conreà la pintura de gènere.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 5 abril 1852 – Buenos Aires, Argentina, 4 juny 1898)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou especial deixeble d’Ignasi Pinazo. Des del 1889 visqué a l’Argentina. Conreà el quadre de gènere i la pintura històrica i religiosa.
De la seva dilatada producció cal destacar Una odalisca, Un torero, Un frare, Dos músics pobres, Un volatiner, La visió de Sant Martí, L’agulla de marejar, Harmonies del cor, Una llauradora, Nena amb una taronja, Les delícies de l’avi, Expulsió dels moriscs de València, etc.
Participà en diverses exposicions valencianes, en algunes de les quals fou premiat, i rebé la medalla d’or a l’exposició de Cadis el 1883.
(Palma de Mallorca, 1948 – )
Arquitecte. Es titulà el 1971 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Amb altres professionals, formà part d’un grup anomenat Zócalo, que el 1978 aconseguí el primer premi en el concurs per a realitzar el parc de la Mar de Palma.
Una altra obra d’impacte a Mallorca, en col·laboració amb l’arquitecte Jaume Martínez, fou la projecció i direcció entre el 1987 i el 1993 de la rehabilitació del Gran Hotel de Palma per convertir-lo en la seu de la Fundació “la Caixa” a les Illes Balears. La seva gran darrera aportació arquitectònica fou el disseny del nou edifici terminal de l’aeroport de Son Sant Joan (Palma).
La seva obra es considera dins el racionalisme lligat al regionalisme.
(Sineu, Mallorca, 1645 – Palma de Mallorca, 1717)
Eclesiàstic. Mínim (1665), fou lector de teologia, qualificador de la inquisició i provincial de la de Mallorca.
Escriví Crónica de los conventos de la Provincia de Mallorca de la orden de mínimos, que ha restat inèdita.
(Palma de Mallorca, 1730 – Ferrara, Itàlia, 1773)
Jesuïta (1746). Excel·lí en l’ensenyament de retòrica. És autor de treballs sobre aquesta disciplina i de diversos escrits filosòfics i crítics.
(Palma de Mallorca, 1675 – Valldemossa, Mallorca, 1752)
Frare cartoixà. Escriví en llatí i en castellà sobre temes literaris, filosòfics i religiosos. També és autor de poesies i d’un treball combatent la pràctica mèdica de les sagnies.
(Millars, Rosselló, 1575 – Catalunya Nord, segle XVII)
Escriptor i eclesiàstic. Doctor en teologia i professor a l’Estudi General de Perpinyà. Fou comissari del Sant Ofici.
El 1630 fou nomenat prior de l’antic monestir d’agustins de Santa Maria d’Espirà (Rosselló), que romania abandonat i arruïnat. Mentre hi visqué tot sol, durant uns quants anys, s’encarregà de reconstruir-lo parcialment.
El 1630 publicà el Llibre y declaració de Virtuts, Perfeccions, Gracias, Títols o Grandesas de la Santa i Verge Maria Mare de Déu, en honor de la Immaculada Concepció, més conegut amb el títol breu de Noms de Maria.
(València, segle XIV – 1408)
Pintor. Era deixeble i ajudant de Marçal de Sax. Destacat representant del gòtic internacional a València.
Autor del retaule de la Mare de Déu de l’Aurora (església parroquial de Sarrión, Terol, 1404) i dels tres retaules per a la catedral de València Vida de sant Domènec, L’anunciació i la Verònica, tots tres actualment al Museu de València. També se li atribueixen dos retaules procedents de la parròquia d’Albentosa (Terol) i el retaule de Banyeres de Mariola (Alcoià), entre d’altres.
És distingeix per la suau harmonia del colorit.
(Perpinyà, segle XIII – 1346)
Frare agustí. Fou doctor en teologia. Pertanyia al convent perpinyanès del seu orde.
El 1343, iniciada ja la despossessió de Jaume III de Mallorca per Pere III el Cerimoniós, fou representant del primer davant del segon, els cònsols de Perpinyà i el cardenal de Rodés, en missatgeries que tractaven d’evitar la ruptura d’hostilitats al Rosselló entre els dos monarques.
(València, segle XIX)
Orfebre i medallista. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Anys després en fou membre.