Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Porcar, Pere Joan

Deixa un comentari

(València, 1560 – després 1629)

Cronista. Des del 1596 era beneficiat de l’església de Sant Martí de València.

És autor d’un extens dietari: Coses evengudes en la ciutat i regne de València, que abraça el període 1589-1629 (publicat el 1934) i que conté interessants notícies sobre la història del País Valencià dins l’esmentat període, sobretot quant als esdeveniments petits i grans de la capital.

Procedent, sembla, d’una família de menestrals benestants, dóna una visió popular i acolorida, amb un llenguatge viu i pintoresc de la vida quotidiana de la societat valenciana i sobretot dels medis eclesiàstics ciutadans i de llur psicologia.

Poquí, el

1 Resposta

(Manlleu, Osona)

Caseria, a 1 km al nord del nucli urbà.

Poquet, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1743)

Religiós dels mínims. Fou provincial de l’orde. És autor d’obres pietoses en català.

Pòpul, el

Deixa un comentari

(Xàbia, Marina Alta)

Santuari (la Mare de Déu del Pòpul), al vessant meridional del Montgó.

Pòpia de sa Dragonera, sa

1 Resposta

(Andratx, Mallorca Tramuntana)

Cim (360 m alt) culminant de l’illa de sa Dragonera, damunt la costa occidental.

Coronat per una antiga torre de defensa dita talaia de na Pòpia o de na Guinavera, enderrocada el 1850 per tal de construir el primer far que tingué l’illa.

Pop, castell de

7 Respostes

(Benigembla, Marina Alta)

Antic castell d’origen islàmic, les restes del qual es conserven al tossal del Cavall Verd, contrafort meridional de la serra de Laguar, al nord del poble.

Amb el Repartiment fou atribuït a Pere d’Altafulla, però després fou recuperat per al-Azraq. Des del 1329 fou posseït per Vidal de Vilanova i els seus successors.

Dóna nom a la vall de Pop, vall mitjana del riu de Gorgos, pintoresca i amb els típics conreus mediterranis de secà, oberta entre les serres de Laguar i del Carrascar de Parcent. Comprèn els termes de Benigembla, Murla i Parcent.

Pont-xetmar

2 Respostes

(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)

Veïnat, situat al sud-est de Corts.

Pontons i Blasco, Pau

Deixa un comentari

(València, 1630 – 1691)

Pintor. Deixeble de Pedro de Orrente, parent de la seva mare, del qual imità el colorit venecià. Pintor força esmentat però d’obra mal coneguda i delimitada.

Possiblement són seves algunes de les històries mercedàries del monestir del Puig. Pintà nombroses obres per al claustre i l’església de la Mercè, de València, i la sèrie de retrats de reis del Palau de la Generalitat de València.

Col·laborà amb Jeroni Jacint Espinosa en el retaule de Santa Maria de Morella, en el qual pintà el Naixement, l’Epifania, Sant Julià i Sant Teodor.

Pontons, hort de

Deixa un comentari

(València, Horta)

Antiga sumptuosa alqueria, a Patraix, al sud-oest de l’antic nucli urbà, feta construir a la fi del segle XVII pel canonge Antoni Pontons i Garcia (mort a Rubielos Bajos, Aragó, el 1706).

Moltes de les pintures que l’adornaven foren traslladades modernament a la catedral i algunes de les estàtues del jardí (de Ponzanelli) adornaren posteriorment alguns indrets de la ciutat, com el Tritó (a la Glorieta) i les Quatre Estacions (als Vivers).

El 1705, essent el canonge Pontons un ardent filipista, la casa fou segrestada i esdevingué dependència reial de Carles III de Borbó i hi fou condicionada una famosa sala del tron, que es conservà, excepcionalment, fins al segle XX.

Mort Pontons, Felip V de Borbó n’esdevingué hereu, i després passà a particulars, que la convertiren en fàbrica de seda.

Pontón, El -Plana d’Utiel-

Deixa un comentari

(Requena, Plana d’Utiel)

Llogaret, al nord-oest de la ciutat, a la dreta del riu Magre.