(Palma de Mallorca, 10 gener 1876 – 1879)
Revista d’agricultura, indústria, comerç, medicina i viatges. Dirigida per Pere Estelrich; tenia una periodicitat tri-mensual.
El desembre de 1877 canvià el seu nom pel d’“El Porvenir Balear” i es convertí en revista quinzenal de ciències, lletres i arts.
Veure> les Casesnoves de Torrent (antic lloc).
Penya-segat del cap de Salou.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Veure> Porroig (cala).
Vénda de l’illa, dins la parròquia de Sant Francesc, vora el racó de Portossaler.
Barri, al sector meridional del port, construït entre el 1942 (dic de l’oest), el 1944 (vall de la Riera de Sant Carles) i 1954-56 (molls de Ponent); dins el seu àmbit hi ha també una base naval i les instal·lacions de la CAMPSA.
Al fons hi ha l’estreta cala que constituí el primitiu port de Palma, protegit a banda i banda per les torres dels Paraires (o d’en Carròs) i de Senyals; per un privilegi del 1380 aquest port era tancat, amb una cadena estesa entre aquestes dues torres, per tal de protegir-lo d’incursions corsàries.
Al sector septentrional s’alçava l’antiga església de Sant Nicolau de Portopí, donada el 1249 per Jaume I als jurats de Mallorca, on el 1582 fou fundat un efímer monestir de mínims i que fou reformada el 1621; entre el 1880 i el 1890 fou enderrocada a causa de l’extracció de pedra de la pedrera de Portopí i edificada de nou al carrer de ses Rafaletes.
Al sector meridional hi hagué el far de Portopí del segle XIII, fins al començament del segle XVII, en que fou construït el fort de Sant Carles i traslladat a la torre de Senyals.
(o Portopetre) Llogaret, situat al fons del profund port natural de Portopetro (obert entre les cales Llonga i Mondragó), subdividit en set calons, un dels quals ha estat utilitzat tradicionalment com a port per a embarcacions mitjanes (a la fi del segle XIX hi havia encara duana), fins que els dipòsits de sorra el limitaren modernament a embarcacions de pesca (és el segon centre pesquer del municipi) i d’esbarjo.
Lloc tradicional d’estiueig dels veïns de Cas Concos i de s’Alqueria Blanca, ha esdevingut recentment un centre turístic (el 1986 tenia tres hotels amb 86 places i un club de vacances i diversos càmpings).
A la bocana del port fou construïda al segle XVII la torre de Portopetro, per a defensa dels atacs de mar. La seva església (el Carme), construïda el 1954, depèn de la parròquia de s’Alqueria Blanca.
(Llíria, Camp de Túria, 1870 – Madrid, 1930)
Periodista i escriptor. Inicià la seva carrera com a autor teatral amb obres com Nelet el d’Alboraia (1893) i Salir del paso (1891).
Se n’anà jove a Madrid, on figurà en les redaccions de “Diario Universal”, “Informaciones”, “La Tribuna” i altres periòdics, i estrenà nombroses peces teatrals: Oro y sangre, La tentación, La del alba sería, Sin vocación, Alegría i Me gustan todas.
Poble, situat damunt d’un turó, a l’est del cap municipal. Hi és tradicional la fabricació de càntirs, olles i els típics siurells.
Destaca la naveta de son Caulelles, cova artificial del primer Bronze, considerada com un dels monuments més representatius de la cultura pre-talaiòtica
