(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)

Santuari i antiga ermita, al vessant septentrional de la talaia d’Alcúdia, a la part nord-oriental de la península des Pinar (dita també península de la Victòria), en la qual consta ja el 1395 l’existència de vida eremítica.

Hom ha volgut identificar, equivocadament, aquest santuari amb l’església de Santa Maria de la Torre d’Alcúdia que surt esmentada des del 1252. Però no fou fins el 1403 que el bisbe de Mallorca autoritzà a l’ermità fra Diego García a transformar en públic l’oratori de la seva cel·la, on es venerà una imatge de la Mare de Déu, dita fins a les Germanies Nostra Dona de fra Diego.

Aquest ermità, juntament amb altres, hi practicava l’alquímia, i els seus medicaments foren sol·licitats fins i tot per Alfons IV de Catalunya; en morir fra Diego el 1426, l’ermita fou saquejada a fi de cercar el suposat or que hom creia que havia fet. En aquest indret fou fundat, el 1482, un convent carmelità de la Victòria (advocació que també prengué l’antiga imatge de fra Diego).

Durant les Germanies, el 23 d’abril de 1522, el prior del convent, fra Antonio d’Àvila, donà l’alerta als alcudiencs d’un imminent assalt de la ciutat per part dels agermanats. Vençuts aquests, fou feta una solemne processó de gràcies amb la Mare de Déu de la Victòria, que des d’aleshores rebé exclusivament aquesta advocació. Acabada la guerra el 1524, els jurats d’Alcúdia donaren al convent llicència de construir de 7 a 12 ermites. El convent no prosperà, i desaparegué vers el 1580.

El 1608 fou reposat per alguns ermitans; hi residia un donat, i el 1616 fou creada la confraria de Nostra Dona de la Victòria per a tenir-ne cura. Refet el santuari diverses vegades a partir del 1704, conserva encara un aspecte de fortalesa.