Llogaret, al sud del terme, a l’interfluvi entre el riu de Montlleó i la rambla de la Viuda.
Arxiu d'etiquetes: Culla
Roques de Lleó, les
Caseria, a 5 km de la vila.
Montardi, serra de
Alineació muntanyosa (664 m alt), prolongació vers el sud de la serra d’Espareguera, que limita per l’oest la rambla Carbonera.
Molinell, el -Alt Maestrat-
(o el Molinell del Maestrat) Poble, situat uns 4 km a llevant de la vila, prop de la capçalera del barranc del Molinell, afluent de la rambla Carbonera per l’esquerra.
Depengué del castell de Culla i formà part de la seva setena.
Esparreguera, serra d’ -Alt Maestrat-
(Culla / la Torre d’en Besora, Alt Maestrat)
(o d’Espareguera) Alineació muntanyosa (1.082 m alt), formada per un bloc cretaci, paral·lel a la costa, que limita per l’oest la rambla Carbonera.
Estès entre el coll d’Esparreguera al sud i la rambla dels Estrets al nord. Separa els dos termes.
Cullola
Antic castell.
Culla (Alt Maestrat)
Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 116,3 km2, 1.088 m alt, 559 hab (2014)

Situat al sud de la comarca, al límit amb l’Alcalatén i la Plana Alta. El relleu és accidentat per la serra de Culla i les de Sant Cristòfol, d’Espareguera i de Montardi. Prop del 70% del territori és ocupat per boscs de pins i alzines i matollar.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, olivera, vinya i fruiters), la ramaderia (ovina i porcina), l’avicultura i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Tanmateix, la població s’ha vist molt afectada per l’emigració.
La vila, d’origen islàmic, és al vessant oriental del mont de Culla, prop de l’antic castell de Culla; l’església parroquial és dedicada a sant Salvador. Els templers hi establiren la comanda de Culla i l’orde de Montesa la setena de Culla.
Dins el terme hi ha, també, els pobles de la Torre de Matella i del Molinell, les caseries de Montllat i les Roques de Lleó i l’antic castell de Cullola.
Enllaç web: Ajuntament
