(Biosca, Segarra, segle XVI – )
Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Biosca.
A mitjan segle XVI pertanyia als Camporrells. El 1709 passà als Delpàs, i el segle XIX, als Iglésies.
(Biosca, Segarra, segle XVI – )
Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Biosca.
A mitjan segle XVI pertanyia als Camporrells. El 1709 passà als Delpàs, i el segle XIX, als Iglésies.
(Biosca, Segarra, 1697 – Montserrat, Bages, 25 març 1764)
Abat de Montserrat (1753-57 i 1761-64). Abans havia estat abat de Sant Benet de Bages (1745-49).
A ell és deguda una bona part de la construcció de l’edifici de la mongia del monestir (1755-66).
Autor d’una biografia sobre Josep de Sant Benet, del qual publicà les obres.
En l’elogi fúnebre que li fou fet consta que va predir la destrucció del monestir esdevinguda entre els anys 1811-12 per les tropes de Napoleó.
Municipi de la Segarra (Catalunya): 66,21 km2, 455 m alt, 187 hab (2016)
Situat al nord de la comarca, a la vall del riu Llobregós, que limita el terme pel sud. Travessat de nord a sud per la riera de Biosca, que neix sota Sant Pere Sasserra. El relleu és accidentat per les serres del Pubill i del Torà; hi abunden alzinars, rouredes, pinedes i pastures.
L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà, amb predomini dels cereals, seguits per la vinya i les oliveres, complementada per la ramaderia ovina i porcina. Àrea comercial de Manresa. Tanmateix, la població ha minvat progressivament des de l’inici del segle XX.
El poble, esmentat ja el segle XI, és situat a la dreta de la riera de Biosca, al peu d’un turó presidit per les ruïnes del castell de Biosca, manté part de l’aspecte medieval.
Dins el terme, on s’han trobat restes arqueològiques importants, hi ha el poble de Lloberola, el santuari de la Mare de Déu del Pla, d’origen romànic, la masia i ermita de Xoriguera, la quadra i la parròquia de Masdenforn i la caseria de Sant Pere Sasserra.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques