Solà i Llansas, Antoni

(Barcelona, 29 març 1780 – Roma, Itàlia, 10 juny 1861)

Escultor neoclàssic. Considerat com el millor escultor de l’època d’Isabel II. Format a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona, amb Salvador Gurri, se n’anà a Roma pensionat per la Junta de Comerç.

El seu estil és influït per l’escola florentina de l’època. En algunes obres seves s’observen les característiques romàntiques dels escultors francesos (Daoiz y Velarde, 1822).

Entre les seves escultures, cal remarcar: Gladiador ferit, Nereides (1802), al pati de la Llotja de Barcelona; una estàtua de Cervantes (1835); l’Obelisc del Dos de Maig, a Madrid, i el grup de Venys i Cupido.

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s