(el Bruc, Anoia)

(o Sant Pau Vell)  Poble que s’aixecava primitivament al costat del castell de la Guàrdia o de Bonifaci (la Guàrdia del Bruc), documentat des del 973, contrafort del Montserrat, al nord-oest del coll de can Maçana.

Existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segle XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada. Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del segle XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon.

Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del segle XV s’invertiren els papers i entre els segles XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc.

Al segle XIX recuperà el caràcter de parròquia rural.