Palau i March, Rafael

(Mataró, Maresme, 1810 – la Garriga, Vallès Oriental, 1890)

Músic. Escolà de Montserrat (1821-26) i monjo (1826), fou mestre de capella (1835).

Emigrat a França, fou organista de la seu de Montpeller, on amb el seu talent d’improvisador atreia molta gent.

De retorn a Montserrat, fou mestre de l’escolania, primer com a ajudant de Jacint Boada. Per motius de salut passà a Granollers, on actuà com a organista, així com a Caldes de Montbui.

Escriví misses, motets, simfonies, sonates, fugues, etc.