(Vilassar de Dalt, Maresme, 1822 – Madrid, 1863)

Escriptor. Fill del tinent coronel d’infanteria Rafael de Llança i de Valls-Morera.

Llicenciat en dret; fou, pel seu matrimoni (1849) anb Concezione Pignatelli d’Aragona e Belloni, duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fontova i comte del Castell de Centelles.

Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la diputació de Barcelona.

En col·laboració amb Manuel Tamayo y Baus escriví el drama històric Centellas y Moncadas (1850), així com altres drames que no publicà.

Mantingué una llarga i significativa correspondència (1846-65) amb Francesc Pi i Margall, conservada, així com també amb Joan Mañé i Flaquer, Manuel Tamayo y Baus i Francesc Puig i Esteve.