(Igualada, Anoia, 15 octubre 1905 – Burzet, Llenguadoc, França, 6 agost 1974)

Poeta. De formació autodidàctica, fou influït per Salvat-Papasseit, Sánchez-Juan i Rosselló-Pòrcel, la seva poesia combina l’intimisme amb la imatgeria local, de vegades amb ressons del surrealisme.

La recerca de la puresa, del somni, no troben sempre una expressió perfecta; per això la seva poesia és sovint trencadissa, tendra.

És autor d’un llibre de poesia molt remarcable: L’aurora de l’Aragall (1957, reeditat el 1961), així com d’Ònix i níquel (1934).

Col·laborà a la “Revista d’Igualada”.