(Encinacorba, Aragó, 4 octubre 1776 – Barcelona, 23 juny 1839)

Metge i botànic. Seguí cursos de medicina a Saragossa, Madrid i València, alhora que s’especialitzava en botànica.

Home d’idees liberals, s’exilià a Anglaterra, on exercí de professor.

A la mort de Ferran VII retornà de l’exili i s’instal·là a Barcelona, on entre altres obres va escriure Flora española, Lista de las plantas útiles para los prados i Hortus siccus Lindinensis (1827).