(Traiguera, Baix Maestrat, 19 febrer 1802 – Barcelona, 28 juny 1860)

Lexicògraf, gramàtic i humanista. Havent estudiat a Tortosa, passà a establir-se a Barcelona (1825), i es doctorà en lletres (1828).

De les seves obres didàctiques, la més popularitzada és el Diccionari català-castellà (1839), valuós en el seu temps i considerat fins a l’aparició del diccionari de P. Fabra com el principal llibre de consulta lexicogràfica.

Publicà, a més, Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana y latina (1844) i Diccionario manual de la lengua castellana con la correspondencia latina (1850).

És també autor d’una Gramática latina (1852) i de diverses obres manuscrites de caràcter filològic.