(Barcelona, 2 abril 1908 – Gavà, Baix Llobregat, 12 desembre 1999)

Polític i historiador. Es formà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular i fou un dels fundadors del Partit Comunista Català, i després s’integrà al Bloc Obrer i Camperol. Estudià als Estudis Universitaris Catalans i escriví a “La Hora”. Es distingí pel seu marxisme catalanista.

Exiliat el 1939, escriví sobretot a “La Nostra Revista”, “Pont Blau”, de la qual fou secretari de direcció, “El Poble Català”, etc.

Publicà Pere Fages, descobridor, cronista i governador de la Nova Califòrnia (1953), de recerca, i Pels camins d’utopia (1958), sobre els icarians catalans.

Havent retornat de Mèxic vers el 1964, s’establí a Gavà i ha publicat L’expansió dels cultius gavanencs i la rompuda de les marines (1969), Plet de termes i de pastures entre Gavà i Viladecans (1981) i Abdó Terrades. Primer apòstol de la democràcia catalana (1983).