Ras i Oliva, Enric

(Tarragona, 23 febrer 1915 – Benicarló, Baix Maestrat, 19 abril 2007)

Enginyer. Llicenciat en Enginyeria Industrial a Barcelona (1936) on es doctorà el 1960. Continuà la seva formació estudiant Ciències Exactes i un postgrau d’Especialització en Metal·lografia. Treballà com a enginyer cap de l’oficina tècnica de Fibras Artificiales, SA (1940-42) i de la firma AEG Ibérica de Electricidad, SA, de la qual fou gerent i director tècnic nacional.

Formà part de l’Associació d’Electrotècnia Espanyola des del 1956, i fou vocal de la junta directiva d’aquest organisme des del 1979; també pertanyé a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, de la qual fou vicepresident segon (1986) i vicepresident primer (1989). Fou un dels fundadors del Centre de Perfeccionament de l’Enginyer (1969) i de la revista “Novatècnia” (1970) i es convertí en un dels professors de referència de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. Impartí classes de topografia i geodèsia, ocupà la càtedra d’electricitat (1958) i fou catedràtic emèrit del 1985 al 1992.

Guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit Electrotècnic (1975), la Gran Creu de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi (1985), la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic (1986) i la Creu de Sant Jordi (1990), el 1993 fou nomenat, a més, president d’honor de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s