Arxiu d'etiquetes: parròquies

Sant Vicent de sa Cala

4 Respostes

(Sant Joan de Labritja, Eivissa)

(o Sant Vicent Ferrer o sa Cala)  Parròquia (73 m alt), al nord-est de l’illa, a la vall del torrent de sa Cala, a 3 km de la costa, on s’obre la cala de Sant Vicent, o, simplement, sa Cala o cala Maians. Entre aquesta cala i la Punta Grossa, que l’abriga pel nord, hi ha un nucli turístic.

La vénda de sa Cala és esmentada ja l’any 1775 dins el quartó de Santa Eulària. L’església parroquial (Sant Vicent), edificada al començament del segle XIX, centra un reduït nombre de cases.

Sant Salvador del Toro

Deixa un comentari

(es Mercadal, Menorca)

Antiga parròquia, situada al cim de la muntanya del Toro, que depenia el segle XIV de la de Sant Llorenç de Binixems.

Sant Rafel de Forca

5 Respostes

(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)

(o Sant Rafel de sa Creu)  Parròquia (129 m alt), a l’extrem sud-est del terme, al límit amb el de la Vila d’Eivissa. És una de les tres parròquies interiors de l’illa.

L’església parroquial (Sant Rafael), creada per la divisió parroquial del 1785, i les poques cases que l’envolten són situades a un extrem de la vénda de Forca.

Sant Pere de Riuferrer

3 Respostes

(Arles, Vallespir)

Antiga cel·la monàstica i, més tard, parròquia rural, situada a la vall del riu Ferrer. Existia ja 820 com a possessió del monestir de Santa Maria d’Arles, i és citada com a cel·la monàstica o priorat als segles X i XI.

La seva església fou reedificada i consagrada el 1159, i consta com a simple parròquia des del segle XV. Depengué del monestir d’Arles, fins a la Revolució Francesa; aleshores fou venuda a un particular.

Se’n conserva l’església del 1159, molt ben restaurada, d’una nau amb absis, amb una porta a migdia, que tenia un petit pòrtic, ornada de pilastres i columnes amb arquivoltes entorn d’un timpà llis.

Sant Miquel de Balansat

7 Respostes

(Sant Joan de Labritja, Eivissa)

Parròquia (159 m alt), al nord-oest del terme, prop de la costa septentrional de l’illa, on s’obre el profund port de Balansat o port de Sant Miquel (on s’assenta el nucli des Port de Sant Miquel).

L’església parroquial (Sant Miquel) és aturonada (al peu del turó hi ha un petit nucli de cases), i és obra del segle XIV; fins el 1785, que fou erigida parròquia, era una vicaria del cap de Balansat.

Sant Mateu d’Aubarca

4 Respostes

(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)

(o Aubarca)  Parròquia (185 m alt), a l’extrem meridional del terme, al clot de Sant Mateu, que limita al nord amb els penya-segats que limiten la gran cala d’Aubarca.

L’església parroquial (Sant Mateu), creada el 1785 a la vénda d’Aubarca (aleshores del quartó de Balansat), centra un petit nucli de cases.

Sant Llorenç de Balàfia

5 Respostes

(Sant Joan de Labritja, Eivissa)

Parròquia (117 m alt), al sud del terme, a la vénda de Balàfia. És una de les tres parròquies interiors de l’illa.

L’església parroquial (Sant Llorenç), creada amb la divisió parroquial del 1785, es troba separada del llogaret de Balàfia.

Sant Julià de Ribelles

Deixa un comentari

(Albanyà, Alt Empordà)

Parròquia del poble de Ribelles.

Sant Jordi -Eivissa-

1 Resposta

(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)

Poble i parròquia, situat al sud-oest de la Vila d’Eivissa, és un nucli agrícola.

Sant Joan de Penyagolosa

Deixa un comentari

(Vistabella del Maestrat, Alcalatén)

Santuari i parròquia (1.292 m alt), situat als vessants septentrionals de Penyagolosa, voltat de pinedes.

L’església, d’una nau, fou bastida a partir del 1706 sobre una d’anterior; conserva un retaule barroc amb una pintura central de Jeroni Jacint Espinosa. De l’antic convent o eremitori, de la mateixa època, resta una sola ala, aprofitada per a hosteria, i un petit pati central amb porxada.

Sobre la devoció a sant Joan (la festa se celebra el 29 d’agost en commemoració de la degollació del sant), al qual era dedicada la primitiva ermita, el 1653 hom creà la confraria de Sant Joan Baptista, la més important de les comarques veïnes.

És un centre de pelegrinatges, entre els quals es destaca l’anomenat dels pelegrins de les Useres (en nombre de dotze), el darrer divendres d’abril, amb cerimonial i cants propis.