(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)

Poble (1.381 m alt), en un coster, a l’esquerra del riu d’Erta, a l’extrem occidental del municipi, sota el coll de Sas (1.480 m alt.), obert entre el tossal de Sant Quiri (coronat pel santuari de Sant Quiri) i el Canbell de Sas.

Centre de l’antic batlliu de Sas (que donà nom a l’antic municipi de Benés: el Batlliu de Sas). De la seva església parroquial (Sant Miquel) depèn la d’Erta.

(Tremp, Pallars Jussà)

Poble (1.015 m alt) i antic municipi, agregat a l’actual el 1970.

L’antic terme s’estenia a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana: valls dels barrancs del Solà, d’Esplugafreda, d’Escarlà, d’Espills i de Tercui, que des de les serres de Salàs (1.283 m alt.) -contrafort meridional de la de Sant Gervàs-, i del grau d’Espills (1.118 m alt.) -continuació de la serra de Gurp-, es dirigeixen en direcció est-oest vers la Noguera Ribagorçana. La major part del territori és coberta de bosc i pasturatges.

El poble es troba en un serrat, a l’interfluvi dels barrancs del Solà i d’Esplugafreda. L’església parroquial és dedicada a Santa Maria.

L’antic terme municipal comprenia, a més, els pobles d’Esplugafreda, Orrit, Escarlà, Espills, Tercui (amb l’antic monestir de Santa Maria), la caseria de la Ribereta, el mas i antic lloc de Vallibel i el santuari de la Mira.

(Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà)

Poble, dins l’antic terme de Mur.

El priorat de Santa Llúcia de Mur, dependent de la col·legiata de Mur, consta des del 1162 i era regit pel canonge cambrer de la col·legiata, que tenia la cura d’ànimes de la parròquia.

En la seva església es reuniren al segle XIV algunes assemblees sinodals de les esglésies de la pabordia o terreny exempt de Mur.

(Tremp, Pallars Jussà)

Poble (1.036 m alt), dins l’antic terme de Gurp de la Conca.

De la seva església parroquial (Santa Engràcia) depenia la de Gurp. El castell de Santa Engràcia és esmentat a la segona meitat del segle XI.

Hi ha, dins el terme, una font sulfurosa.

(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)

Poble (667 m alt), situat al vessant occidental del serrat de la Pleta. L’església parroquial (Sant Sadurní) depèn de la de Llimiana.

La senyoria pertanyia al segle XVIII al marquès de Llo.

Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme, a més, comprenia el Mas del Coll, la caseria de Terrassa i el poble de Fontsagrada.

(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)

Poble (787 m alt), situat al vessant esquerre de la vall de Conques, al peu de la serra de Campanetes.

De la seva església parroquial (Sant Salvador) depèn la de Sant Vicenç de Toló, antiga matriu. El lloc depenia del castell de Toló, pertanyent al vescomtat de Vilamur.

Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia els llogarets i les caseries del Mas de Guillem, Mereia, Perolet, Castellnou, Toló, Mata-solana, la Ferreria, Presquiró i l’hostal Roig. Comprenia encara la casa i antic priorat i quadra de Bonrepòs i el despoblat de Montllor.

(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)

Poble (681 m alt), situat damunt un tossal, a l’esquerra del riu d’Abella, on hi ha restes de l’antic castell de Sant Romà i l’església parroquial.

Formava part de la baronia d’Abella, i no s’independitzà fins al primer terç del segle XIX.

Fou municipi independent fins el 1970. Dins l’antic terme hi havia, a més, la caseria de les Masies de Sant Romà.