Arxiu d'etiquetes: Osona

Sant Joan del Galí

2 Respostes

(Vic, Osona)

Antiga església (Sant Joan de Riuprimer) i quadra civil, sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Existia ja el 1003, i l’antiga església romànica fou transformada al llarg del segle XVII. Guarda un antic sarcòfag esculpit (segle XIV).

La quadra civil tenia des del segle XV els masos de Montalegre o Bosc, Miquel, Sauleda, Franc, Ermengol i Galí. Aquest darrer donà el nom modern a l’església.

La quadra de Sant Joan formà part de les Quadres Unides (amb Folgueroles, Riudeperes, Golomers i Torrellebreta) fins el 1770, que s’uní al municipi de Sentfores, i el 1931 passà, amb Sentfores, a Vic.

Sant Joan de Sora

1 Resposta

(Sora, Osona)

(o del Noguer)  Església i veïnat, situats a l’esquerra de la riera, aigua avall de Sora, prop de l’antic mas Noguer. Existia ja el 1245.

És una capella rectangular, sense absis, de tradició romànica (segle XIII). No té culte des del 1936.

Sant Joan de Fàbregues

4 Respostes

(Rupit i Pruit, Osona)

Poble i antiga parròquia rural, que donà nom al municipi fins el 1955, al sud del terme, sobre la cinglera que limita Collsacabra amb la vall del Ter.

Existia el 968, i la vila de Rupit en depengué religiosament fins el 1878, que esdevingué filial de Rupit.

L’església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern. L’absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample. El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana. Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del 1427.

Vers el 1770 s’abarrocà l’interior i es bastí el petit campanar, però totes les mutilacions dels murs i l’arrebossat desaparegueren arran d’una restauració. En l’època parroquial havia arribat a tenir 62 masos.

El 1989 hom col·locà una còpia del retaule dels Sants Joans que el 1503 féu Joan Gascó, l’original de la qual es troba actualment al Museu Episcopal de Vic. Fou restaurada els anys 1970 pels Amics de Rupit i la diputació provincial.

Sant Julià de Cabrera

4 Respostes

(Santa Maria de Corcó, Osona)

Poble de caràcter disseminat, situat al peu de la cinglera occidental de la serra de Cabrera. És centrat per l’església de Sant Julià de Cabrera, que li dóna el nom al disseminat.

El 1687 tenia 13 masos, 142 h el 1782 i 210 h el 1855. És format exclusivament per masos, amb grans prades per al bestiar, i boscs de faigs i roures.

Pertany a la seva demarcació el santuari de Cabrera, prop del qual hi ha les restes del castell de Cabrera, origen de l’important llinatge del mateix nom.

Sant Jordi de Puigseslloses

3 Respostes

(Folgueroles, Osona)

Petit serradet (531 m alt), situat al nord-oest de Folgueroles, prop del gran mas de Puigseslloses, coronat per un antic dolmen, que li ha donat el nom, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses.

En aquesta capella, erigida el 1477 i ampliada el 1883, cantà la primera missa Jacint Verdaguer el 2 d’octubre de 1870.

El seu dolmen fou excavat el 1922 i les troballes són al Museu Episcopal de Vic.

Sant Jaume de Viladrover

3 Respostes

(el Brull, Osona)

Caseria, de poblament disseminat, en un sector que forma un apèndix del terme entre els de Seva i de Balenyà.

Prengué el nom d’una antiga vil·la rural coneguda des del 1029. És anomenada popularment Sant Jaume dels Bastons, pel mas dels Bastons que té prop seu.

El 1860 tenia 18 famílies; fou erigida en parròquia independent el 1878.

L’església romànica és obra de principi del segle XII, amb l’absis renovat al principi del segle XX.

Sant Jaume de Fenollet

3 Respostes

(Sant Bartomeu del Grau, Osona)

Església romànica (segle XI) propera al mas de Fenollet, a ponent del poble.

És de tradició llombarda, amb culte, sencera i sense afegitons.

Sant Genís Sadevesa

3 Respostes

(Sant Bartomeu del Grau, Osona)

Antiga església, sufragània d’Olost, situada a l’extrem occidental del municipi, entre els masos Devesa i Sala. És esmentada el 977.

L’església és un edifici romànic del segle XI, adossat a una masoveria.

Sant Genís del Pi

1 Resposta

(Sant Agustí de Lluçanès, Osona)

Antiga església parroquial i més tard (segle XVII) sufragània de Sant Agustí de Lluçanès.

Es formà en un domini o alou pertanyent al monestir de Ripoll des d’abans del 938. L’antic domini de Pi s’estenia de l’Alou a Casaramona de Sora i tenia una organització civil que es desféu el segle XVI bo i repartint-se entre Sant Agustí de Lluçanès i el terme de Sora o Duocastella.

L’església, refeta el segle XVIII, perdé els seus atributs parroquials el 1878. Té culte i és unida a Sant Agustí.

Sant Fruitós de Quadres

3 Respostes

(Gurb, Osona)

(o del Grau)  Capella rural, situada dins la demarcació de l’antiga vil·la rural de Quadres (974), a la parròquia de Granollers de la Plana.

Existia ja el 948, i amb els masos veïns formà una quadra, fusionada amb Gurb el 1840.

L’església és pre-romànica, amb l’afegitó d’una capçalera i un absis al començament del segle XI.

Fou restaurada el 1868. No té culte d’ençà del 1936.