Arxiu d'etiquetes: Osona

Sant Pere el Pla

(Sora, Osona)

Antiga església de la parròquia i municipi, situada a l’extrem oriental del terme.

Existia ja el 1148. Hom l’anomenava del Pla en contraposició a la veïna de Sant Pere el Puig, on es portaven a enterrar els seus feligresos.

Tenia encara culte el 1855; ara és refosa amb el mas del seu nom.

Sant Pere de Serrallonga

(Alpens, Osona)

Església rural, sufragània d’Alpens, situada a la part occidental del terme, dalt una serra, prop del mas de Serrallonga.

Als seus orígens coneguts (938 i 982) era una parròquia independent dita Sant Pere de Vilallonga. Al segle XIV perdé la independència i l’antic nom i passà a ésser sufragània d’Alpens. Tenia 2 famílies el 1686.

És una església pre-romànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837.

Sant Pau de Gémenes

(Centelles, Osona)

Antiga ermita, situada sota la cinglera de la Garga, davant el poble d’Aiguafreda.

Rebé el nom de la vil·la rural de Gémenes, existent ja el 898; la capella és coneguda des del 1180. Era regida per un ermità (segles XIV-XVII) i més tard en tenia cura el mas Ventaiola. El 1868 passà a la parròquia d’Aiguafreda.

Fou restaurada el 1946 i aparegué l’obra romànica. Ara no té culte i forma una dependència de la casa que té adossada.

Sant Nazari de la Vola

(Sant Pere de Torelló, Osona)

Santuari (961 m alt), situat dins la parròquia de la Vola, vers l’extrem oriental del terme, en una petita vall tributària del riu Fornès.

Existia ja el 1382 i tenia un ermità que captava per a ella. Fou reedificada vers el 1721 i restaurada el 1921. Té un petit atri i cor rectangular.

És oberta al culte, malgrat que no s’hi celebra per raó del despoblament de la contrada.

Sant Nazari -Osona-

(Oristà, Osona)

Masia i capella, dins la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, vora el límit amb el terme de Prats de Lluçanès, prop del Besí.

Consta existent des del 1164. La capella actual fou reedificada al segle XVIII.

Sant Miquel Sesperxes

(Sant Martí de Centelles, Osona)

Església, sufragània de la vila, situada prop de la cinglera, a la part de llevant del pla de la Garga, esmentada des del 1162.

L’església actual es renovà el 1738.

Sant Miquel d’Ordeig

(les Masies de Voltregà, Osona)

Poble, a l’esquerra de la riera de Montorro, sota la serra de Sant Salvador de Bellver. La parròquia fou unida des del segle XVI a la de Vinyoles d’Orís.

El lloc existia el 976, i l’església de Sant Miquel fou donada el 1132 al monestir de Santa Maria d’Amer, del qual sempre depengué. El 1686 tenia 6 masies. És una edificació romànica (segle XII), un xic modificada el 1638.

Sant Miquel dels Barretons

(Viladrau, Osona)

Ermita (1.300 m alt), que corona un roquissar, en un contrafort del Matagalls, sobre el santuari de Sant Segimon del Montseny.

Fou erigida vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon anomenat Miquel, procedent de Borgonya. Era lloc de molta devoció.

El nom li prové d’uns petits barrets de palla que es guardaven a la capella i que, segons que era fama, guarien el mal de cap.

Es manté sencera, però sense culte des del 1936.

Sant Miquel de Sorerols

(Tavertet, Osona)

(o de Sobiranes)  Antiga església parroquial, situada en una península formada per la riera de les Gorgues, el Ter i la riera de Balà. És l’extrem occidental del municipi.

Existia ja el 1062, i s’annexionà a la seva demarcació, el 1572, bona part de l’antiga parròquia de Sant Miquel Sarriera.

L’església, consagrada el 1091 i reformada el 1138, és un bonic exemplar romànic llombard; es troba en un petit puig davant del castell de Sorerols o de Sobiranes. La parròquia tenia 20 famílies el 1138, 6 el 1515 i 11 el 1855. Ara només en té una.

El 1587 comprà el castell de Sorerols el baró de Savassona, Antoni Vila, i pel fet d’ésser ell també senyor de Tavertet es fusionaren ambdós termes.

Sant Miquel de la Guàrdia

(les Masies de Roda, Osona)

Antiga parròquia rural, situada en una planura envoltada pel Ter, entre les viles de Roda i de Manlleu. Es troba prop de l’important mas Vicenç.

Existia ja el 1012 i es trobava sota la tutela del monestir de Sant Pere de Casserres. Des del segle XIV consta com a sufragània de Sant Pere de Roda de Ter, categoria que ha conservat fins a l’actualitat. L’església actual fou refeta el 1786.

Del segle XII al XVII tenia 9 masos, convertits en 21 el 1860. Avui dia té dins la seva demarcació petits barris i cases que formen el nucli del municipi de les Masies de Roda.