(Mallorca)
Alqueria, anomenada antigament Imalasen i que des de la conquesta de l’illa pertangué als Montcada, vescomtes de Bearn. Aquests la demanaren en feu el 1232 amb les alqueries d’Abennisar, Abenabdala i Pusentala, totes en el terme de Canarrossa, a Pere de Mura.
Al segle XIV ja pertanyia als Santjoan, cavallers, i per enllaç passà, a la primeria del segle XVII, als Gual i, després, als la Cavalleria i als Vilallonga.
Castell de la vila, esmentat el segle XVIII.
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. Participà al certamen poètic de 1488, convocat en honor de sant Cristòfol.
Antic convent de frares jerònims, fundat el 1374 a la plana de Sant Antoni, a l’indret de l’actual santuari dels Àngels, reconstruït el 1857.
De l’antic convent romanen escasses restes, i la tradició assenyala algunes coves veïnes com a lloc on feien penitència els dotze primers frares. També ha estat dit que prop seu, al cap de Sant Martí, hi hagué el primitiu monestir servità.
La comunitat de jerònims de Xàbia fou capturada pels pirates el 1386 i els seus frares foren venuts com a esclaus a Bugia. El 1388, el duc de Gandia els rescatà i els oferí aixopluc a Cotalba (Safor), on fundaren el monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
Convent de monges jerònimes, situat a la part de llevant de la ciutat, entre l’antiga porta del Camp o de Santa Fe i la fortalesa dels templers.
Fou erigit el 1485, per Maria Anna Bosquets, a l’indret d’un antic beguinatge (1330), transformat en convent de terciàries franciscanes de Santa Elisabet, i per això se’n digué convent de Sant Jeroni i de Santa Elisabet. Tingué un ràpid creixement, i el 1530 set monges d’aquest convent anaren a fundar el de Santa Magdalena del Puig d’Inca.
L’església fou edificada entre la fi del segle XV i el començament del XVI, amb una ampla nau de voltes apuntades i arcs daurats amb un antic teginat. El convent, a despit de les modificacions sofertes al llarg del temps, guarda molts elements dels primers temps.
Antiga església parroquial (396 m alt), situada entre els veïnats de Joanpere i de Llença (actual centre del poble).
Antiga parròquia de la ciutat, construïda a la part alta, a l’est de l’antic recinte, a partir del segle XIII.
L’església primitiva és gòtica, d’una nau única, amb capelles laterals i un absis pentagonal més estret però més elevat. Durant el curs dels treballs, que duraren fins al segle XIV, hom adaptà la seva estructura al tipus característic proposat pels ordes mendicants.
Al segle XVIII hi fou adossada una gran capella d’estil neoclàssic, seu de la confraria de la Sang, des d’on surt per Setmana Santa la famosa processó de la Sang. El campanar fou bombardejat el 1545 pels francesos, reconstruït el 1566 i el 1866. Conserva dos retaules renaixentistes del segle XVI.
El barri que centra aquesta església, dit barri de Sant Jaume, és un dels més densos de la ciutat (més de 750 h per ha), habitat per les classes populars. Al flanc oriental de la ciutat, al sector contigu a aquest barri, s’estenen els horts de Sant Jaume, zona agrícola intensiva on encara la urbanització és molt limitada.
(el Pla del Penedès, Alt Penedès)
Església.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Santuari, al sud de la ciutat. Antiga església del despoblat de Fadrell.
