(Sant Pere Sallavinera, Anoia)
Poble (723 m alt), aturonat al sector meridional del terme. Es formà a l’indret de l’antic castell de Llavinera, ara del tot desaparegut.
Té una església molt renovada, dedicada a sant Jordi, filial de la parròquia de Sant Pere Sallavinera.
Consta des del 1065 en feu dels bisbes de Vic. Passà als Cervera (1180), i formà part, després, de la baronia de Boixadors.
(Sant Pere Sallavinera, Anoia)
Poble, a l’altiplà de Calaf, al nord-est d’aquesta vila.
La seva església parroquial (Sant Joan) depenia de la de Boixadors, amb el qual formà un municipi el segle XIX.
(Sant Pere Sallavinera, Anoia)
Poble, situat a la capçalera de la riera de Rajadell. De la seva església parroquial de Sant Pere depenia el poble de la Fortesa.
Damunt un turó, a 848 m alt, hi ha l’antic castell de Boixadors, restaurat, centre de la baronia de Boixadors (coneguda des del segle XV com a varvassoria de Boixadors), pertanyent a la família del mateix nom. El 1425 passà als Foixà, el 1621 als Salvà, i el 1725 als Xatmar.
Dades dels Països Catalans 