Enclavament (4 ha), entre els termes de la Granja de la Costera i de Roglà i Corberà.
Arxiu d'etiquetes: Llanera de Ranes
Torrent de Fenollet -Costera-
(o d’Agulló, o de la Costera, o de Mereu) Llogaret. S’agregà al municipi el 1838. La seva església parroquial és dedicada a sant Llorenç.
Era un antic lloc de moriscs (22 focs el 1609) annex a Rotglà. En fou el darrer senyor el marquès de Boïl, que hi tingué un palau.
Dins el terme hi ha el santuari del Sant Crist de Torrent.
Carbonell -Costera-
Cairent -Costera-
Llanera de Ranes (Costera)
Municipi de la Costera (País Valencià): 9,22 km2, 139 m alt, 1.035 hab (2014)

Situat a l’esquerra de la vall del riu Cànyoles, afluent de l’Albaida, a l’oest de Xàtiva, al límit amb la Ribera Alta. El terme municipal inclou petits enclavament d’altres municipis adjacents, igual que el propi terme té diverses entitats de població a d’altres municipis.
L’agricultura de regadiu (tarongers i hortalisses) és possible gràcies als regatges derivats del riu Cànyoles i a l’aprofitament de diferents deus. Al secà es conreen oliveres i arbres fruiters. Incipient activitat industrial i de la construcció. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble forma un sol nucli amb l’antic lloc i actual barri de Carbonell i amb els pobles de Torrella de la Costera i Cerdà. Església parroquial de Sant Joan Baptista del començament del segle XIX.
El terme comprèn també el llogaret de Torrent de Fenollet, l’enclavament de Xarrant i set petits enclavaments més a la Foia de Cerdà.
Enllaç web: Ajuntament
Bandolers, alt dels -Costera-
Petit serrat, que forma part de la costera de Ranes, situat entre el terme municipal i el Realenc de la Plana, travessat per la carretera de Xàtiva a Navarrés, on es trobava l’antiga venta de Bandolers.
En aquest sector i enclavats en el terme de Llanera es troben encara dos petits territoris xativins coneguts amb els noms de l’alt dels Bandolers (1,56 ha) i la canyada dels Bandolers (1,56 ha).
