(Alcover, Alt Camp, 17 octubre 1842 – l’Albí, Garrigues, 28 febrer 1928)

Músic. Germà del també músic Josep. Fou un dels fundadors de la Societat Barcelonina de Quartets i dirigí la Banda Municipal de Lleida.

Dirigí el Teatre Principal de Barcelona (1873-76), el Gran Teatre del Liceu (1876-77) i el Principal de València i fou professor de violí del Conservatori del Liceu. Actuà com a organista a l’Albi.

És autor d’un Rèquiem, una Missa de Glòria per a gran orquestra, la cantata A la musa catalana, estrenada per la Societat Euterpe als Jardins del Tívoli, i la sarsuela en tres actes L’Esparver (1883), damunt un text de Feliu i Codina.

També escriví les obres escèniques La Manescala i Clymenea i la comèdia màgica La pata de cabra, que assolí un èxit immens.

Compongué les simfonies Belona i Taormina.