(Barcelona, 2 abril 1697 – 1762)

Noble i poeta. Segon marquès de Sentmenat. Fill i hereu de Joan (IV) de Sentmenat i de Toralla. Estudià llatí, grec i hebreu amb els jesuïtes i es decantà per la filologia i sigil·lografia.

Membre fundador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1729), el 1752 hi llegí un sonet, en català, en defensa de la puresa de la llengua catalana.

Havia intervingut, vers el 1721, en debats poètics, en català i castellà, amb Ramon de Dalmases i de Vilana, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, i el seu germà, el general de l’orde dominicà, fet que demostra l’existència de tertúlies literàries anteriors a la represa de l’Acadèmia.