Arxiu d'etiquetes: nobles/dames

Ayerbe, Pere d’

(Aragó, vers 1259 – segle XIII)

Senyor d’Ayerbe. Fill legitimat de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Teresa Gil de Vidaure; casat amb Aldonça de Cervera.

Les donacions de Jaume I li constituïren un considerable patrimoni. El 1285 contribuí a la defensa de la comarca d’Eixea enfront dels navarresos; l’any següent, per mitjà seu, hom concertà treva.

Destacà des dels inicis entre els promotors de la Unió, que el designà conseller del seu nebot, Alfons II de Catalunya-Aragó.

Fou el pare de Pere d’Aierbe.

Avinyó, Marc d’

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Noble. Fou un dels representants de Jaume d’Urgell durant l’interregne que procedí el compromís de Casp.

Tot just després d’aquest (1412), recusà davant el parlament de Catalunya l’elecció irregular dels compromissaris.

Asalto, comtat d’El

(Catalunya, segle XVIII)

Títol senyorial, atorgat el 1763 a Francisco González y de Bassecourt, capità general de Catalunya, marquès de Grigny i de González.

Arnau Roger de Pallars

(Pallars, segle XIII)

Noble. Nebot del comte Arnau Roger I de Pallars. Era assetjat amb ell a Balaguer, en 1280, per Pere II el Gran, durant la guerra civil que movia el comte de Foix.

Potser era fill de Ramon Roger I de Pallars, germà del comte. Aleshores degué morir jove, per tal com no aparegué al problema successori que es produí al comtat no gaires anys després. En tot cas, fora del parentiu, la seva identificació és poc segura.

Arnau Ramon I de Pallars Jussà

(Pallars, segle XI – abans 1112)

Comte de Pallars Jussà (1098). Fill de Ramon V i de Valença de Tost.

Succeí juntament amb el seu germà Pere Ramon I al seu pare. Morí abans que el seu germà.

Arnau (varis)

Arnau  (Catalunya, segle X – segle XI)  Monjo del monestir de Ripoll. Fou col·laborador de l’abat i bisbe Oliba, del qual fou notari durant molts anys. Fou nomenat abat de Sant Feliu de Guíxols a precs de la comtessa Ermessenda. Oliba li cedí el títol, però Arnau no volgué acceptar-lo fins després de mort Oliba.

Arnau  (Catalunya, segle XI – abans 1050)  Noble. Fill segon del primer matrimoni del comte Ramon Berenguer I de Barcelona amb Elisabet. Morí de poca edat, abans del traspàs de la seva mare, esdevingut en 1050.

Arnau  (Catalunya, segle XIII)  Joglar. Fou un dels més destacats a la cort de Pere II el Gran.

Arnau  (Perpinyà, segle XIII – Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, segle XIV)  Pintor. L’any 1300 era establert a Sant Joan de les Abadesses.

Arnau  (Perpinyà, segle XIV)  Pintor. Actiu a la Seu d’Urgell, a qui s’ha volgut identificar amb el mestre d’Estamariu. Se li atribueixen diverses arques funeràries amb decoració pictòrica, conservades a la catedral d’Urgell.

Ardena i Darnius, Oleguer d’

Nom que adoptà, com hereu del seu llinatge matern, el noble i erudit Oleguer de Taverner i d’Ardena.

Arborea

(Sardenya, Itàlia, segle X – 1416)

Família noble que durant l’edat mitjana governà el jutjat d’Arborea.

Agalbursa de Bas, neboda de Ramon Berenguer IV de Barcelona, es casà amb Barison, jutje d’Arborea, hi introduí els interessos de la casa comtal barcelonesa a l’illa.

El nebot de la jutgessa vídua Agalbursa, Hug Ponç de Bas, aconseguí d’imposar-se sobre el seu fillastre i hereu, amb l’ajut dels genovesos i d’una expedició comandada per Ramon Torroja (1181). Gràcies a això, quan Jaume II de Catalunya començà la conquesta de l’illa (1323) ho féu amb l’ajut d’un partit sard favorable.

Tanmateix els Arborea, durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, dirigiren les revoltes anticatalanes, atiades per Gènova, des del 1356. Hug IV va morir a mans dels seus propis súbdits (1383).

La seva germana Elionor, casada amb el genovès Brancaleone d’Oria, continuà dirigint les revoltes que, a la llarga, resultaren infructuoses.

Aragó i Jonquers, Joan d’

(Benavarri, Ribagorça, 27 març 1457 – Montsó, Osca, 5 juliol 1528)

Comte de Ribagorça (1485). Fill natural d’Alfons d’Aragó, comte de Ribagorça i duc de Vilafermosa i de Maria Jonquers, d’Olot.

Ferran II el nomenà lloctinent del Principat (1496-1506) i virrei de Nàpols (1507-09). En tornar a Catalunya fou elegit president de la Generalitat (1512), i nomenat lloctinent i capità general del Principat i lloctinent de la corona d’Aragó. També fou castellà d’Amposta i primer duc de Luna.

És enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista de marbre.

Aragó i de Pimentel, Enric d’

Veure> Enric “Fortuna” (comte d’Empúries).