Arxiu d'etiquetes: nobles/dames

Torrelles i Marquet (germans)

Els germans Arnau, Blanca, Guillem, Humbert i Ramon (I) eren fills d’Arnau (II) de Torrelles i de Constança Marquet.

Arnau de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV – Mallorca, abans 1374)  Iniciador de la línia dels barons de la Roca. Donzell i senyor de la força de Torrelles. Residí a Mallorca i es casà amb Sibil·la Marc i de Llacera, germana de Pericó, la qual, ja vídua, sostingué diverses qüestions familiars per la successió d’aquest, que compartí amb el seu parent Galceran de Rosanes i de Llacera. Foren pares d’Antoni i de Joan de Torrelles i Marc.

Blanca de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Fou muller de Bernat de Fenollar, senyor de Tivissa i Sitges.

Guillem de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Canonge de Girona i Barcelona, fou enviat al papa per raó del tribut de Sardenya (1349-50). Fou bisbe d’Osca (1357-61), de Barcelona (1361-69) i de Tortosa (1369-79).

Humbert de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Fou senyor de Banyalbufar, i heretà del seu cunyat Tivissa i Sitges, així com el cognom (1326), i esdevingué Humbert de Fenollar.

Ramon (I) de Torrelles i Marquet  (Catalunya, segle XIV – després 1408)  Era senyor de Rubí i fou l’iniciador de la línia del senyors de Rubí. Es casà amb Elionor de Rosanes i de Llacera. El seu fill i hereu fou Guillem (I) de Torrelles i de Rosanes.

Torrelles i Marc, Antoni de

(Catalunya, segle XIV – després 1419)

Veguer de Puigcerdà, Cerdanya, Baridà, Urgellet, de la baronia d’Orcau (1399) i de Barcelona-Vallès (1405). Fill i hereu d’Arnau de Torrelles i Marquet i de Sibil·la Marc i de Llacera, i germà de Joan.

Assistí a la coronació de Martí I (1399), fou majordom reial, enviat a Igualada per tal de castigar criminals i encarregat dels afers de Frederic d’Aragó, comte de Luna (1410).

Casat amb Graïda de Blanes, senyora de la casa aloera de Palau i de Campins, foren pares, entre altres fills, de Ramon i de Pere de Torrelles i de Blanes.

Fou germà seu Joan de Torrelles i Marc  (Catalunya, segle XIV – després 1394)  Senyor de Rosanes. Deixà descendents.

Torrelles i López de Gurrea, Martí de

(Catalunya, segle XV – després 1451)

(dit també Martí López de Gurrea)  Fill de Pere de Torrelles i de Blanes, i germà de Joan de Torrelles i López de Gurrea i de Carles de Torrelles i de Gurrea.

Heretà els béns d’Aragó i de Catalunya. Casat amb Aldonça de Gurrea.

Fou succeït per llur fill:

Joan de Torrelles i de Gurrea (Aragó, segle XV – després 1498)  (o Juan López de Torrelles) Senyor de Berbegal. Participa en les lluites contra França i obtingué el privilegi de noble (1488). Morí sense fills, i fou succeït pel seu germà:

Martí Joan de Torrelles i de Gurrea  (Aragó, segle XV)  Senyor de Berbegal. Litigà amb el seu altre germà:

Pere de Torrelles i de Gurrea  (Aragó, segle XV)  Amb el seu germà arribaren a una concòrdia. Es casà amb Francesca de Perellós-Fenollet, vescomtessa de Rueda i Perellós. Fou succeït per llurs fills Francesc i Joan de Torrelles i de Perellós.

Torrelles i López de Gurrea, Joan de

(Aragó, segle XV – 1483/87)

Noble. Senyor de Castellet. Essent infant, li fou donada la batllia d’Osca i de les seves aljames i la merindad d’Osca, Barbastre i Sobrarb (1406), i tingué altres béns a Aragó.

Fou uixer d’armes del rei Alfons i el serví a Itàlia. Comandà les galeres d’Antoni de Cardona durant el saqueig de Marsella (1423). El rei li donà l’illa d’Ischia, amb el títol de comte. Lluità contra els genovesos en la defensa de Barcelona (1457).

No fou addicte al rei Ferran I de Nàpols i es féu vassall de Joan II, el qual li donà llicència d’unir a les seves armes heràldiques les d’Aragó, Navarra i Sicília i de donar l’empresa de l’Estola i la Guerra a tres fills seus (1462). Ferran I assetjà Ischia. Carles de Torrelles, germà de Joan, volgué trencar el bloqueig i fou pres, juntament amb el seu nebot Tomàs, per Galceran de Requesens (1465). Joan capitulà i tornà a Catalunya amb els seus familiars alliberats.

Seguint la causa de la generalitat, fou camarlenc del duc de Calàbria i lloctinent del governador de Catalunya (1468-70). Acabada la guerra, se sotmeté a Joan II i pogué recuperar les possessions aragoneses.

De la muller Antonia d’Alagno, germana de Lucrezia i tia de Ferran I de Nàpols, tingué diversos fills: l’esmentat Tomàs, que amb les seves galeres lluità contra les sarraïnes a Cartagena i tingué un incident amb les castellanes de Múrcia (1474), Francesc, també capità de mar, que fou hereu del seu oncle Carles (1483), lluità al regne de Granada i tingué dissensions amb el capità general Bernat de Vilamarí, i Miquel, Joan Carles i Lluís. Però restà solament descendència per línia femenina.

Torrelles i Fiveller de Palau, Ramon Martí Joan de

(Catalunya, segle XVI – 1595)

Militar. Fill i hereu de Ramon Martí de Torrelles i Alemany-Descatllar.

Fou mestre de camp de Catalunya i Rosselló (1574), serví el rei a Itàlia i fou lloctinent de capità general al districte d’Empúries; alcaid i capità de Roses, així com de Bellver, obtingué privilegi de noble (1576) i sembla que heretà la baronia de la Roca per mort del seu parent Pere Antoni de Torrelles.

Li sobrevisqué una filla, que l’heretà, Elionor de Torrelles i de Gualbes-Santcliment (Catalunya, segle XVI – 1604)  Aportà els béns de la seva casa als Sentmenat pel seu matrimoni (1587) amb Joan de Sentmenat, senyor del castell de Sentmenat. Alguns de llurs descendents -els hereus del patrimoni Torrelles- es cognomenaren Torrelles.

Torrelles i de Sentmenat, Martí Joan de

(Catalunya, s XV – 1497)

Primer baró de la Roca (1467). Fill gran de Martí Benet de Torrelles i de Fenollar.

Fou capità general de l’armada de mar (1467) i capità del Vallès i del Maresme pel príncep de Girona Joan d’Anjou, duc de Calàbria i de Lorena, que, en nom del seu pare, el rei Renat, li concedí el títol de baró de la Roca sobre el seu castell de la Roca del Vallès, amb possessions a la Garriga, Llerona, Corró Jussà, Corró Sobirà, Marata i Palou, però hagué de vendre la jurisdicció del castell i la baronia de Montbui als consellers de Barcelona (1490). El 1474 fou convocat a la guerra del Rosselló contra els francesos. Fou el pare de Martí Joan i de Pere Antoni de Torrelles i de Bell-lloc.

Foren germans seus:

Pere de Torrelles i de Sentmenat  (Catalunya, segle XV)  Era senyor de Pallejà. Casat i sense fills d’Elionor de Relat. Fou capità del sometent per Enric de Castella com a sobirà dels catalans.

Ramon de Torrelles i de Sentmenat  (Catalunya, segle XV)  Cavaller de Sant Joan. Tingué béns a Rosanes i a Martorell.

Torrelles i de Rosanes, Guillem (I) de

(Catalunya, segle XIV – Grècia, 1385/1400)

Fill i successor de Ramon (I) de Torrelles i Marquet, i d’Elionor de Rosanes i de Llacera. Fet senyor de Rubí en casar-se amb una tal Violant.

Anà a Grècia, enviat per Pere III (1384), i hi morí en un intent de reconquerir Tebes. Fou el pare de:

Ramon (II) de Torrelles (Catalunya, segle XIV – després 1419)  Heretà del seu pare la senyoria de Rubí. Es casà amb Joana de Rosanes. Fou cambrer reial. Sembla que fou pare de:

Joan Agustí de Torrelles i de Rosanes (Catalunya, segle XV – després 1457)  Usà també, indistintament, els cognoms de Marc, Llacera i Rosanes, com a hereu de la seva mare, que era filla de Galceran de Rosanes i de Llacera (que havia estat hereu de Pericó Marc i de Llacera), i per aquesta raó Joan Agustí fou senyor de Sant Boi de Llobregat i de la Roca del Vallès. Probablement fou el mateix que Joan de Torrelles.

Torrelles i de Fenollar, Martí Benet de

(Catalunya, s XV – 1463)  Fill i successor de Ramon de Torrelles i de Blanes. Era senyor de la Roca del Vallès i de la quadra de Pallejà en feu de la ciutat de Barcelona, cambrer del rei Alfons.

Participà en la lluita contra Castella a la frontera d’Aragó i en l’alliberament de l’infant Enric, més tard combaté a Gerba i a Itàlia i finalment a Navarra. Obtingué els llocs de Malón i Cunchillos (Aragó), cases a Tarassona i altres béns de rebels (1430).

Tingué la castlania de Bellver de Cerdanya, que havia estat d’Antoni de Torrelles, i sostingué litigis sobre Caldes de Montbui, que havia heretat de la seva mare (1445). Partidari de la generalitat, com tota la família, li fou ocupat el castell de la Roca pels reialistes (1462).

Amb Violant Maria de Sentmenat fou pare de Martí Joan, de Pere i de Ramon de Torrelles i de Sentmenat.

Torrelles i de Bell-lloc, Pere Antoni de

(Catalunya, segle XV – després 1517)

Senyor de Pallejà. Fill de Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat, i germà de Martí Joan.

Fou l’iniciador de la branca dels senyors de Pallejà. Castlà de Bellver de Cerdanya i sots-veguer del Baridà. El seu fill fou:

Ramon Martí de Torrelles i Alemany-Descatllar (Catalunya, segle XVI – 1567)  Castlà de Bellver de Cerdanya. Fou pare de Ramon Martí Joan de Torrelles i Fiveller de Palau.

Torrelles i de Bell-lloc, Martí Joan de

(Catalunya, segle XV – 1519)

Segon baró de la Roca. Fill de Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat, i germà de Pere Antoni. Fou succeït pel seu fill:

Jeroni Restitut de Torrelles i Hospital (Catalunya, segle XVI – 1550)  Tercer baró de la Roca. Disputà a la ciutat de Barcelona, sense èxit, la baronia de Montbui. Fill seu i successor fou:

Àngel Ramon de Torrelles i de Llordat (Catalunya, segle XVI – 1564)  Quart baró de la Roca. Fou succeït pel seu fill:

Pere Antoni de Torrelles i de Torrelles (Catalunya, segle XVI – després 1579)  Cinquè baró de la Roca i senyor de Naval (Aragó). No tingué descendència ni exercí domini efectiu sobre la baronia, car la jurisdicció civil li havia estat presa pels creditors i venuda als habitants de la localitat (1568).