Arxiu d'etiquetes: lul·listes

Raimundus Lullus Institut

(Friburg, Alemanya, 1957 – )

Centre d’investigació lul·liana. Erigit a la universitat de Friburg, sota la direcció de Friedrich Stegmüller. Es proposa d’estudiar l’obra de Ramon Llull i molt en concret s’ha dedicat a preparar una Manuale Lullianum, que comprèn una relació dels escrits autèntics de Llull, amb indicacions sobre llur origen, llur tradició manuscrita i llurs edicions, i a publicar -primer en col·laboració amb la Maioricensis Schola Lullistica i des del 1975 dins el “Corpus Christianorum” de Bèlgica-, les Raimundi Lulli Opera Latina, de les quals hi ha prevists quaranta volums.

Hom hi ha recollit igualment microfilms del manuscrits lul·lians i hi ha format repertoris de les obres dubtoses i espúries de Llull, així com dels lul·listes, els antilul·listes i els investigadors del lul·lisme.

Stegmüller el dirigí i l’animà fins el 1967. Des del 1968 el dirigí Helmut Roedlinger, ajudat fins el 1980 per Alois Madre i des del 1974 per Charles H. Lohr.

Llibre d’Evast i Blanquerna

Veure> Blanquerna.

Llibre de Meravelles

(París ?, França, 1288 – 1289)

Obra doctrinal novel·lada de Ramon Llull, en la qual l’autor posa de manifest la seva prodigiosa capacitat de narrador.

Inclou el cèlebre Llibre de les Bèsties, faula político-social i crítica dels defectes dels homes.

Llibre de les Bèsties

(Catalunya-Aragó, segle XIII)

Apòleg político-social de Ramon Llull. Constitueix el setè apartat del Llibre de Meravelles.

A partir de l’elecció del rei dels animals, se succeeixen una sèrie de narracions, molt ben estructurades, els personatges de les quals són animals amb característiques humanes que constitueixen una crítica dels defectes humans i socials dels homes.

Segurament fou redactat abans que el Llibre de Meravelles, o fou influït per Calila i Dimna i el Roman de Renart. Fou editat per primera vegada el 1872.

Llibre de Contemplació

(Catalunya-Aragó, 1272)

Obra enciclopèdica i mística de Ramon Llull. Amb una prosa perfecta, tot i ésser un dels seus primers tractats, exposa el seu ideari místic.

Escrita en àrab, fou traduïda al català i al llatí.

Llibre d’Amic e Amat

(Catalunya-Aragó, segle XIII)

Obra mística de Ramon Llull, que forma part del llibre cinquè del Blanquerna (De vida ermitana). Redactat probablement entre el 1276 i el 1278, fou inclòs posteriorment en el Blanquerna i fou presentat com una obra feta pel protagonista a petició d’un ermità.

Consta de 365 unitats molt breus o versicles, alguns dels quals són dialogats. Síntesi de la mística i la filosofia lul·liana, formalment és una mena de llibre de meditació cristiana adreçat als ermitans, de gran valor poètic.

És un conglomerat d’antítesis, paradoxes i metàfores, i presenta una gran concentració conceptual. Els elements constitutius són l’Amic (l’home), l’Amat (Crist o Déu) i l’amor, sovint personificat, que sol ésser l’intermediari entre tots dos.

El llibre, que reflecteix l’experiència mística personal de Llull, és influït per la Bíblia (particularment pel Càntic dels càntics), la lírica trobadoresca, la mística augustiniana i l’obra dels sufís hispanomusulmans.

A part les versions completes del Blanquerna, del Llibre d’Amic e Amat tot sol hi ha conservats diversos manuscrits: en català, un del segle XVI i un altre de copiat el 1646, conservats a Palma. N’hi ha deu versions llatines manuscrites, la més antiga de les qual és del segle XIII. N’hi ha, encara, dues versions franceses (segle XIV) i una de castellana (segle XVI).

Hom n’ha fet diverses edicions independents del Blanquerna; entre les catalanes n’hi ha dues d’incompletes, començades el 1886; la primera edició completa és la de Palma del 1904. La primera edició llatina és la de París del 1505, a cura de Lefèvre d’Étaples. De les edicions franceses la més antiga és la de París del 1586. Hom n’ha fet, encara, edicions en castellà, italià, anglès i alemany.

Doctor Il·luminat, el

Nom donat a Ramon Llull per la filosofia escolàstica.

Desclapers, Gabriel

(Catalunya, segle XV)

Lul·lista. Canonge de Girona i després beneficiat del Pi a Barcelona, succeí Joan Ros com a mestre de l’escola lul·liana de Barcelona.

El 1460 escriví des de Girona una carta, en català, com a elogi fúnebre del lul·lista Joan Llobet.