Torrent i Lloveras, Josep Maria

(Mataró, Maresme, 1877 – Barcelona, 1957)

Eclesiàstic. Sacerdot des del 1900, ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri. Es dedicava només a la cura d’ànimes i fundà els Germans Missioners dels Malalts Pobres.

En esclatar l’alçament del 1936, el bisbe Irurita de Barcelona s’amagà i nomenà (agost 1936) tres vicaris generals, l’únic dels quals que pogué actuar fou Torrent.

Enmig d’una terrible persecució, reorganitzà com pogué la vida de l’Església clandestina i, amb col·laboradors com Josep Sanabre, muntà una xarxa per les comarques. Acabà establint-se a casa de l’advocat barceloní Josep Vilardaga, lloc que era conegut per les autoritats catalanes i republicanes.

Després dels fets de maig de 1937 gairebé cessà la persecució i, a les festes, hom deia a Barcelona unes dues mil misses. No essent home de govern, li escapaven aspectes de l’alta política eclesiàstica (tingué una nodrida correspondència amb el cardenal Pacelli, secretari d’estat).

La seva funció de bisbe, de fet, el portà a relacionar-se amb el ministre republicà Manuel de Irujo, que volia obrir algunes esglésies al culte públic, però Torrent mai no veié prou garanties. Escriví dues pastorals i ajudà econòmicament els sacerdots sense mitjans.

El 1939 hagué de renunciar el càrrec, no sense veure’s forçat però abans a demanar als rectors que prediquessin en castellà.

Torrent i Garriga, Domènec

(Manlleu, Osona, 1844 – 1922)

Escriptor. Notari, exercí a Ribes de Freser i Manlleu.

Col·laborà en la premsa catalana del moment i publicà un Formulario de capitulaciones matrimoniales y testamentos, arreglado a la legislación y costumbres de Cataluña… (1885, 1888), Manlleu, croquis para su historia… (1891), Las leyendas de mi pueblo (1902) i Historia de la ermita de Sant Antoni de Ribas (1919), on recull una col·lecció de goigs.

Torrent i Fàbregas, Joan

(Regla, Cuba, 9 desembre 1901 – Barcelona, 11 juliol 1996)

Escriptor. Residí des de molt petit a Catalunya. Estudià al seminari de Girona fins a primer de teologia. S’ha dedicat a l’estudi de la figura de Jacint Verdaguer, en col·laboració amb J.M. de Casacuberta.

Ha publicat cinc volums de l’epistolari verdaguerià (1971-77), Jacint Verdaguer (1952), resum biogràfic, Sant Antoni Maria Claret (1953), La Costa Brava vista pels escriptors catalans (1958) i Mossèn Cinto a la Gleva (1966). Té inèdits materials per a una extensa biografia de Verdaguer.

El 1992 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Torrent i Albertí, Joaquim

(Girona, segle XIX)

Mestre d’obres. Ajudant d’enginyer i director de camins veïnals. Entre les seves obres cal destacar, a Girona, les cases Pons i Martí (1850), Llistosella (1852), Vidal (1854), Rich (1855) i Camprodon (1857).

Col·laborà activament amb Martí Sureda i Deulovol en la construcció de les cases de la plaça de Sant Agustí (1859-64) i en la reforma del seminari (1857). Urbanitzà el carrer del Portal de la Barca (1876).

Progressista, propietari i administrador de cases, intervingué activament en la vida ciutadana com a jutge d’impremta (1844-46) i membre de la milícia nacional.

Torrent Gornal, el

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

(o el Polígon Gornal)  Barri, situat a les terres baixes del delta del Llobregat, a les terres drenades per l’antic torrent Gornal, a la part de dalt de l’autovia de Castelldefels, on alternen, encara, sectors agrícoles, industrials i residencials.

Programat per l’Instituto Nacional de Urbanización (1968), és format per grans blocs d’habitatges.

Torrent del Capellà, el

(Sabadell, Vallès Occidental)

Barri, situat al nord de la ciutat, entre la carretera a Castellar del Vallès i el torrent que li dóna nom.

Sorgí en el decenni 1940-50, i la major part dels habitatges (més de 2/3 parts) foren bastits pels mateixos residents. Durant molt de temps no hi ha hagut cap servei urbanístic.

Del total de la població, el 1975 hi havia un 12% dels majors de quinze anys que no sabien llegir ni escriure, i el 70% era nascut fora de Catalunya.

Torrent de la Goula, Gabriel

(Manlleu, Osona, segle XVI – Barcelona, 1616)

Bandoler. Dirigí una de les quadrilles més importants dels cadells, que actuà durant el virregnat del marquès d’Almazan (1611-15). Perseguit per les autoritats, es refugià a la Pobla de Lillet, on les autoritats locals el protegien.

Capturat per l’algutzir Miquel Joan de Monrodon en una masia de Sant Esteve d’En Bas (Garrotxa), fou dut a Barcelona i executat.

Torrent, Pere

Dissenyador gràfic i il·lustrador, més conegut pel pseudònim de “Peret”.

Torrent d’Illa, Pere

(Vimbodí, Conca de Barberà, segle XV)

Escultor gòtic. Entre el 1485 i el 1496 féu, junt amb d’altres, el retaule de Sant Joan de les Abadesses.

A la parròquia de Tiana hi havia una imatge de sant Cebrià de la seva mà procedent d’un retaule. Vers el 1497 acabà el cor de l’església dels mercedaris de Palma de Mallorca.

El seu estil, tot i que palesa la influència del Renaixement, és relacionat amb el gòtic germànic.

Torrent, Jaume

(Girona, segle XIX – després 1877)

Mestre d’obres i agrimensor.

Projectà la casa Torrent (1843) a Girona, així com les de Foixà, Contreras (1844), Torrent -al pont Major- (1845), Prat (1847), etc. Féu obres al Col·legi Tridentí (1851). Polemitzà amb l’arquitecte municipal Bru Barnoya i Xiberta.

Progressista, participà en el pronunciament del 1840, però aviat derivà cap a posicions moderades.

Fou propietari, administrador i membre de la junta fundacional de la SA La Gerundense per a la fabricació de paper.