(Montornès de Segarra, Segarra)
Poble, situat uns 3 km a l’oest del cap del municipi. L’església parroquial (Sant Bartomeu) depèn de la de Montornès.
Pertangué als templers i després als hospitalers, dins la comanda de Granyena.
(Montornès de Segarra, Segarra)
Poble, situat uns 3 km a l’oest del cap del municipi. L’església parroquial (Sant Bartomeu) depèn de la de Montornès.
Pertangué als templers i després als hospitalers, dins la comanda de Granyena.
(Salàs de Pallars, Pallars Jussà)
(o Balust) Llogaret (725 m alt), situat en un coster, en un contrafort meridional del puig de Lleràs. L’església (Sant Martí) depenia de la de Santa Engràcia.
Tot i que només tenia dues cases, formà un municipi el segle XIX.
Caseria, a l’esquerra de l’Ebre, entre l’Aldea i Jesús i Maria, a les terres del delta.
Antiga domus de la Rovira, documentada des del 1252, que fou domini dels Gurb i els Sarriera. És en un extrem del pla de les Arenes, prop del mas Carbó.
En resten notables ruïnes, excavades del 1924 al 1926.
(Reus, Baix Camp, 1564 – segle XVI)
Arquitecte. Col·laborà amb Antoni Pujades a la construcció de l’ajuntament reusenc, obra especialment curiosa perquè ja hi són introduïts elements barrocs.
L’edifici ha estat bastant desvirtuat per reformes posteriors.
(Tarragona, segle XVII – Vic, Osona, 1684)
Bisbe de Vic (1674-84). Estudià a Tarragona, d’on fou canonge degà. Celebrà sínodes diocesans el 1677 i el 1682.
Tingué conflictes amb el capítol de Vic pel fet de voler imposar reformes dràstiques.
(Catalunya, segle XVIII – Poblet, Conca de Barberà, segle XVIII)
Monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet.
És autor d’alguns memorials exposant la situació de Catalunya al seu temps. Els adreçava a la cort espanyola i al primer ministre Floridablanca.
(Manresa, Bages, segle XVI – Barcelona ?, segle XVII)
Metge. Exercia la seva carrera a Manresa.
És autor del tractat Ordre breu i règim molt útil i profitós per a preservar i curar de pesta, publicat el 1625.
(València, segle XIX – Barcelona, 1884)
Economista. Fou catedràtic d’economia política i vice-director de l’Institut de Barcelona.
Assolí un gran prestigi pels seus excel·lents dots pedagògics.
(Catalunya, segle XIX)
Escriptor. Al darrer quart de la centúria estrenà algunes comèdies escrites en castellà i en català, com les titulades Viatge de boda, Un marido de alquiler, No hay función i Una primada (1889).