Arxius mensuals: Juny de 2022

Mas de Bondia, el

(Montornès de Segarra, Segarra)

Poble, situat uns 3 km a l’oest del cap del municipi. L’església parroquial (Sant Bartomeu) depèn de la de Montornès.

Pertangué als templers i després als hospitalers, dins la comanda de Granyena.

Mas de Balust, el

(Salàs de Pallars, Pallars Jussà)

(o Balust) Llogaret (725 m alt), situat en un coster, en un contrafort meridional del puig de Lleràs. L’església (Sant Martí) depenia de la de Santa Engràcia.

Tot i que només tenia dues cases, formà un municipi el segle XIX.

Mas d’Avall

(Tortosa, Baix Ebre)

Caseria, a l’esquerra de l’Ebre, entre l’Aldea i Jesús i Maria, a les terres del delta.

Mas Carbó, castell de

(Sant Hilari Sacalm, Selva)

Antiga domus de la Rovira, documentada des del 1252, que fou domini dels Gurb i els Sarriera. És en un extrem del pla de les Arenes, prop del mas Carbó.

En resten notables ruïnes, excavades del 1924 al 1926.

Mas, Joan

(Reus, Baix Camp, 1564 – segle XVI)

Arquitecte. Col·laborà amb Antoni Pujades a la construcció de l’ajuntament reusenc, obra especialment curiosa perquè ja hi són introduïts elements barrocs.

L’edifici ha estat bastant desvirtuat per reformes posteriors.

Mas, Jaume

(Tarragona, segle XVII – Vic, Osona, 1684)

Bisbe de Vic (1674-84). Estudià a Tarragona, d’on fou canonge degà. Celebrà sínodes diocesans el 1677 i el 1682.

Tingué conflictes amb el capítol de Vic pel fet de voler imposar reformes dràstiques.

Mas, Francesc

(Catalunya, segle XVIII – Poblet, Conca de Barberà, segle XVIII)

Monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet.

És autor d’alguns memorials exposant la situació de Catalunya al seu temps. Els adreçava a la cort espanyola i al primer ministre Floridablanca.

Mas, Bernat

(Manresa, Bages, segle XVI – Barcelona ?, segle XVII)

Metge. Exercia la seva carrera a Manresa.

És autor del tractat Ordre breu i règim molt útil i profitós per a preservar i curar de pesta, publicat el 1625.

Marzo, Vicent de

(València, segle XIX – Barcelona, 1884)

Economista. Fou catedràtic d’economia política i vice-director de l’Institut de Barcelona.

Assolí un gran prestigi pels seus excel·lents dots pedagògics.

Marxuach, Alfons

(Catalunya, segle XIX)

Escriptor. Al darrer quart de la centúria estrenà algunes comèdies escrites en castellà i en català, com les titulades Viatge de boda, Un marido de alquiler, No hay función i Una primada (1889).