(Barcelona, 1672 – segle XVIII)
Pintor. Es formà a París, on fou influït per l’art de Rigau. Introduí a Catalunya el retrat de nobles i de gran burgesos en figura clarament idealitzada, a l’estil del pintor esmentat.
És remarcable la seva Dama en Diana (1725), al Museu de Catalunya, i un retrat miniatura de Carles d’Àustria (1708), al Museu d’Història barceloní.
(Barcelona, 1924 – segle XX)
Escriptor. Promogué diverses iniciatives editorials catalanes.
El 1958 publicà l’assaig filosòfico-polític titulat Els pobles joves.
(Mataró, Maresme, 1801 – 1863)
Metge. Publicà diversos escrits de caràcter professional, especialment sobre homeopatia i frenologia.
(Catalunya, segle XIV – vers 1421)
Noble. Fill de Gilabert (VI) de Cruïlles i de Mallorca. Fou pare de Guerau Gilabert i de:
Jofre Gilabert de Cruïlles i de Cervelló (Catalunya, segle XV – 1452) Fou l’iniciador de la línia secundària de Rupit. Heretà la baronia de Rupit i la senyoria de Fornells. Com també la Sala, de Viladrau, pel seu matrimoni amb la pubilla Margarida Segimona Alemany de Bellpuig. Foren pares d’:
Ausiàs de Cruïlles i Alemany de Bellpuig (Catalunya, segle XV) Pel seu matrimoni amb la pubilla dels Vilademany (vers el 1486), esdevingué senyor de Santa Coloma de Farners i castlà de Taradell. Foren pares de:
Violant de Cruïlles i de Vilademany (Catalunya, segle XV – segle XVI) Amb ella s’estingí la línia secundària de Rupit. Es casà amb Lluís d’Oms i de Corbera-Campllong, i aportà l’herència als Oms, els quals prengueren el cognom Cruïlles de Vilademany. Més tard, passà als Perapertusa, vescomtes de Jóc, i amb ells es perdé el cognom Cruïlles.
Galceran-Miquel de Cruïlles de Santa Pau i de Barutell (Catalunya, segle XVI – vers 1570) Baró de Castellfollit i de Mosset. Fou el successor de Guerau Joan de Cruïlles i de Santa Pau, i fou succeït per Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cabrera.
Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles (Catalunya, segle XVI – després 1611) Comte de Montagut i baró de Llagostera. Fou el successor de Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cabrera, i fou succeït per Hug de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles.
Hug de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles (Catalunya, segle XVI – 1625) Noble. Comte de Montagut i baró de Llagostera. Germà i successor de Guerau. A la seva mort fou succeït per Galceran de Cruïlles de Santa Pau i de Vila-seca.
Galceran de Cruïlles de Santa Pau i de Vila-seca (Catalunya, segle XVII – vers 1701) Noble. Comte de Montagut i baró de Llagostera. Fou el successor d’Hug de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles. Morí sense fills, i féu hereva la seva muller, que transmeté els béns als Margarit, els quals es cognomenaren també Cruïlles de Santa Pau i s’intitularen comtes de Montagut.
Francesc de Cruïlles de Peratallada (Catalunya, segle XVI) Fill de Violant de Cruïlles i de Joan de Rajadell (òlim de Rajadell i de Cruïlles). A la mort de la seva mare (vers 1580) heretà els seus béns. El seu rebesnét fou Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera.
Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera (Catalunya, segle XVIII) Rebesnét de Francesc de Cruïlles de Peratallada. Fou baró de Cruïlles. Obtingué (1770) el títol de marquès del Castell de Torrent.
Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Segarra (Catalunya, segle XIX – 1889) Tercer marquès del Castell de Torrent i baró de Cruïlles. A la seva mort, l’herència passà al seu nebot Ricard de Vedruna i de Cruïlles, que esdevingué Ricard de Cruïlles de Peratallada i de Vedruna.
Ricard de Cruïlles de Peratallada i de Vedruna (Catalunya, 1863 – 1911) Nebot de Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Segarra, a la mort del qual (1889) esdevingué el quart marquès del Castell de Torrent i baró de Cruïlles. Es canvia el seu nom real que era el de Ricard de Vedruna i de Cruïlles.
Berenguer de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1332 constava la seva possessió de terres a Sardenya, dins el pla d’establiment de diverses famílies catalanes.
Bernat de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Noble. Havia viscut molt de temps a Itàlia. Fou un dels qui s’oferiren per a la campanya reial de Sardenya de 1354. Sembla que tanmateix no hi anà, per ser home d’edat. Aquest és probablement el que posseïa a l’illa els feus de Barrala i Semassi.
Blanca de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Dama. Pertanyent als Cruïlles de Llagostera. Fou la segona muller del vescomte Dalmau V de Rocabertí. Fill seus foren Jofre VII, vescomte, Martí Joan, futur senyor de Vinçà i de Verges, i Dalmau Climent, abat de Bellcaire. Morí abans que el seu marit, el qual es tornà a casar.
Dalmau de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1339 anà a servir a l’estret de Gibraltar amb les dotze galeres catalanes de l’almirall Jofre Gilabert de Cruïlles, que ajudaven l’esquadra castellana. Morí a la batalla que tingué lloc quan aquesta fou desfeta davant de Ceuta, per l’abril de 1340, i s’hi perderen tres de les quatre galeres catalanes.
Gastó de Cruïlles (Catalunya, segle XII – 1229) Fill de Gilabert (II) de Cruïlles i germà de Galceran, junt amb el qual serviren els reis Alfons I i Pere I i lluitaren a Las Navas de Tolosa (1212). Fou el pare de Gilabert (III) de Cruïlles.
Guerau de Cruïlles (Catalunya, segle XII) Noble. Potser pare d’Humbert de Cruïlles.
Gueraua de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Dama. Muller del comte Hug Roger I de Pallars. De l’enllaç nasqué, devers el 1351, el futur comte Arnau Roger III. Un altre fill seu fou Hug Roger II, que també seria comte després de l’anterior. Restà vídua el 1366.
Humbert de Cruïlles (Catalunya, segle XII) Senyor de Cruïlles (1136). Potser fou fill de Guerau (1125). Fou el primer individu amb aquest nom de la línia troncal del llinatge. Fou fill seu Gilabert (II) de Cruïlles.
Joan Bernat de Cruïlles (Catalunya, segle XIV – vers 1437) Oncle de Martí Guerau de Cruïlles i de Blanes. Senyor de la baronia de Llagostera, que obtingué en morir el seu sogre Roger de Montcada.
Martí Guerau de Cruïlles (Catalunya, segle XVI – 1564) Baró de Llagostera. Darrer membre de la línia secundària de Calonge i Bestracà. Mort sense fills, la baronia passà successivament, enmig d’una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i, finalment (1595), als Cruïlles de Castellfollit.
Violant de Cruïlles (Catalunya, segle XVI – vers 1580) Filla de Blanca de Cruïlles i de Bernat de Vilarig (òlim de Vilarig i de Cruïlles). Heretà de la seva mare la baronia de Cruïlles. A la seva mort els seus béns passaren al seu fill (i del seu marit, Joan de Rajadell) Francesc de Cruïlles de Peratallada (òlim de Rajadell i de Cruïlles).
Jofre (I) de Cruïlles (Catalunya, segle XI) (o Gausfre) Noble. Fill de Gilabert (I) de Cruïlles. Vivia entre el 1035 i el 1062.
Jofre (II) de Cruïlles (Empordà, segle XII) Noble. Acompanyà el comte Ramon Berenguer III de Barcelona a l’expedició a Mallorca (1114).
Jofre de Cruïlles (Catalunya, s XIV – Esglésies ?, Sardenya, s XIV) Noble. Fill de Jofre Gilabert de Cruïlles. El 1339, com a recompensa que li venia dels grans serveis del seu pare, fou nomenat capità del castell d’Esglésies.
Joan de Cruïlles (Catalunya, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1423) Fill segon de Berenguer de Cruïlles i de Mosset. Fou el fundador de la branca siciliana de Francofonte, Calatabiano i Palagonia, la qual s’extingí amb els seus besnéts, que aportaren el patrimoni als Acuña (i després als Montcada) i als Gravina, que es cognomenaren Gravina-Cruïlles i foren marquesos de Francofonte i prínceps de Palagonia.
Joan de Cruïlles (Catalunya, segle XVI – 1557) (o de Quadres) Noble. Nebot i successor de Bernat Gilabert (II) de Cruïlles i de Cabrera. Membre de la línia dels Cruïlles de Peratallada. Morí sense fills i el succeí la seva neboda Blanca de Cruïlles i Bret (Catalunya, segle XVI – 1563), la qual transmeté l’herència a la seva filla (i del seu primer marit, Bernat de Vilarig) Violant de Cruïlles, òlim de Vilarig i de Cruïlles.
Gilabert (I) de Cruïlles (Catalunya, segle XI – 1035) Noble. Testà el 1035. Fill seu fou Jofre (I) de Cruïlles.
Gilabert (II) de Cruïlles (Catalunya, segle XII) Fill d’Humbert de Cruïlles. Sembla que anà a l’expedició d’Almeria (1147). Fou el pare de Gastó i de Galceran de Cruïlles.
Gilabert (III) de Cruïlles (Catalunya, segle XII – segle XIII) Fill de Gastó de Cruïlles. Es distingí a la conquesta de Mallorca (1229). Casà el seu fill Gilabert (IV) de Cruïlles i de Bestracà amb la pubilla de Peratallada.
Gilabert de Cruïlles (Catalunya, segle XIV – Girona, 12 juny 1335) Bisbe de Girona. Sota el seu mecenatge fou començat el magnífic retaule d’orfebreria de l’altar major de la seu.
Gilabert de Cruïlles (Catalunya, segle XV) Senyor de Riudarenes. Lluità al costat de la Generalitat en la guerra contra Joan II. El 1464 combatia a l’Empordà a les ordres de Bernat Gilabert. Fou capità de la guarnició de Castelló d’Empúries. Malgrat la seva posició hostil al rei, era germà de Martí Guerau, un dels reialistes més destacats.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 