Arxius mensuals: Juny de 2021

Traza, La

(Barcelona, juliol 1923 – 1935)

Organització d’extrema dreta inspirada en el feixisme italià i creada pel capità Alberto de Ardanaz, Marià A. Pérez-Terol i d’altres.

Publicà un butlletí (1924) i desenvolupà episòdicament activitats de propaganda, fins que, el 1935, els seus pocs membres s’adheriren al falangisme.

Travesseres

(Lles, Baixa Cerdanya)

Poble (1.200 m alt), al sud del terme, al darrer replà del contrafort que davalla de la tossa Plana de Lles, al voltant de l’església, sufragània de la parròquia de Lles.

Es conserven les restes de l’antic castell de Travesseres, esmentat als segles XIII i XIV. El lloc és esmentat ja l’any 839.

Dins el seu terme hi ha el balneari de Senillers.

Travesser, Bernat

(Llenguadoc ?, segle XIII – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1260)

Eclesiàstic dominicà a Tolosa, al Llenguadoc. Col·laborà en la lluita inquisitorial contra el catarisme. Fou mort violentament pels càtars.

Rebé culte com a sant a la Seu d’Urgell i a Montpeller, on fou traslladat el seu cos el 1262.

Travessani, agulles de

(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)

Cims (2.755, 2.621 i 2.564 m alt) d’un contrafort meridional del massís del Montardo, al límit de les valls de Boí i d’Aigoamòtx.

Dominen, per l’est, l’estany de Travessani, a la capçalera de la Noguera de Tor, l’emissari del qual alimenta l’estany Negre.

Traver, pla

(la Vall d’En Bas, Garrotxa)

Planell del vessant septentrional de la serra de Puigsacalm, entre els puigs de Cubell i de Miralles, que domina per la dreta la capçalera de la riera de Sallent.

Al centre d’aquest planell hi ha la masia i antiga capella de pla Traver. És un important sector de pasturatges. Al mas hi havia hagut el segle XIX una dependència de remunta de l’exèrcit, filial de Conanglell.

Traver, Nicolau

(Catalunya, vers 1723 – segle XVIII)

(o Travé)  Escultor i imatger. La seva obra representa l’últim moment de l’escultura barroca catalana i la transició al neoclassicisme.

És autor de l’estàtua de Neptú, inspirada en l’Hèrcules Farnese, de la font del pati de Llotja, a Barcelona, edifici on intervingué en diferents treballs de decoració juntament amb Salvador Gurri i Ramon Amadeu.

Trauqué i Cassi, Llorenç

(Barcelona, 1816 – 1880)

Pedagog. Exercí primer a Banyoles i després a l’escola pública de Sant Feliu de Guíxols, d’on passà més tard a l’Escola de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona com a director.

Escriví nombrosos textos escolars, entre els quals cal esmentar El libro del estudioso catalán per aprendre gradualment el castellà, la Memòria presentada a la “Asociación Barcelonesa de Amigos de la Instrucción” el 1865 i El origen de la música y su historia en España.

Trasmediterrània, Companyia

(Barcelona, 25 novembre 1916 – )

Empresa de transports marítims, dedicada al transport de viatgers entre Barcelona i altres ports de la Mediterrània i les Balears, les Pitiüses i les Canàries, i també té línies interinsulars.

L’any 1969 l’empresa disposava d’una flota de més de quaranta vaixells, amb un tonatge superior a les 200.000 tones. El 1978 passà a dependre del Patrimonio del Estado (ministeri d’hisenda).

L’any 2000 posà en funcionament una línia de servei ràpid entre Barcelona i Palma, mitjançant un catamarà que enllaça les dues ciutats en tres hores.

Enllaç web: Trasmediterránea

Traserra i Parareda, Josep

(Barcelona, 24 agost 1931 – 23 octubre 2019)

Metge otorrinolaringòleg. Catedràtic de les universitats de Saragossa (1971) i Barcelona.

Ha treballat en molts camps de la seva especialitat i principalment en l’estudi de la conducció òssia i les sordeses (1959), les relacions entre les malalties de l’audició i els accidents de trànsit (1972) i el tractament de les lesions tumorals.

Trapa, coll de la

(Saldes, Berguedà)

Coll que separa, al peu del Pedraforca, la vall de Saldes de la de l’aigua de Valls. Hi passa la carretera de Saldes a Gósol.

Prop seu hi ha el veïnat del Coll de la Trapa.