Arxius mensuals: Mai de 2021

Solidarios, Los

2 Respostes

(Barcelona, octubre 1922 – 1931)

Grup anarquista d’acció. En formaren part en total prop d’una vintena d’obrers i obreres. Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, especialment a través de “Crisol” (1922) i del comitè de relacions anarquistes de Catalunya (que hom fundà al principi del 1923), el grup es llançà a una actuació violenta.

Les seves accions més espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures (Manresa, abril 1923), l’atemptat frustrat contra Martínez Anido a Sant Sebastià (maig 1923), la mort de l’ex-governador civil José Regueral a Lleó (17 maig 1923) i de l’arquebisbe de Saragossa Juan Soldevila (4 juny 1923), així com l’assalt al Banco de España a Gijón (1 setembre 1923).

La Dictadura de Primo de Rivera determinà la dispersió del grup, que en part continuà en actiu a l’exili. Posteriorment, proclamada la Segona República, es reorganitzà sota la denominació de Nosotros.

Solidaridad Proletaria

1 Resposta

(Barcelona, 18 octubre 1924 – 9 maig 1925)

Setmanari que aparegué com a òrgan de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i portaveu de la CNT. Intentà d’ésser la continuació de “Solidaridad Obrera”. El director fou Joan Àngel Abella.

De fet es convertí en l’òrgan d’expressió dels caps sindicalistes de la CNT, partidaris de la legalització sindical, en contra dels sectors anarquistes, que defensaven el manteniment de la clandestinitat.

Solidaridad Nacional

2 Respostes

(Barcelona, 14 febrer 1939 – 16 juny 1979)

Diari del matí en castellà. Fundat com a òrgan del Movimiento Nacional, amb la maquinària i els locals presos al diari de la CNT “Solidaridad Obrera”.

Inicialment fou dirigit per Luys Santa Marina; posteriorment ho fou per Francisco Gutiérrez Latorre. Ha comptat amb algunes seccions d’interès, com la literària, la d’art (a cura de Rafael Manzano) i la de música, de Ramon Pujol.

Solidaria, La

Deixa un comentari

(Barcelona, 1882 – segle XIX)

Societat obrera de tipògrafs. Fou una escissió de la Societat Tipogràfica de Barcelona feta pels anarquistes que no pogueren dur aquesta a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola.

Reuní dirigents importants, com Josep Llunàs i Pujals, Eudald Canivell, Antoni Pellicer i Paraire, Pere Esteve, Anselmo Lorenzo, etc.

El seu òrgan de premsa fou “La Asociación” (setembre 1883 – juliol 1889), dirigida per Canivell.

Solicrup

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf)

Masia i antiga quadra, a l’est de la ciutat, al límit amb el municipi de Sant Pere de Ribes, dins l’antic terme de la Geltrú. La casa és adjunta a l’antiga torre de Solicrup, aturonada, que defensava la costa.

És esmentada des del segle XIII. A mitjan segle XVII fou adquirida pels mercaders, que hi restaren fins al 1835. El 1849 fou adquirida per Joan Samà; des del 1939 és dels Bertran i Güell.

Solervicens i Pollina, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 febrer 1904 – 25 desembre 1961)

Escriptor. Es formà als grups catalanistes de Gràcia i dins l’Obra d’Exercicis del pare Francesc de Paula Vallet. Estudià cursos de medicina i de lletres i fou un dels fundadors de “La Veu Gracienca”, després formà part de l’equip que endegà el diari “El Matí”, i finalment fou redactor de “La Veu de Catalunya”.

Assessor de l’editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals. Esdevingué home de confiança de Francesc Cambó, el qual li demanà de corregir les seves memòries i les Meditacions (inèdites). El 1936 es refugià a Itàlia, des d’on contribuí a divulgar el franquisme.

Humanista, conversador i conseller d’escriptors, publicà la cronologia de Maragall (1935), els idearis de Balmes i Cánovas del Castillo, l’antologia La actitud tradicional en Cataluña (1961) i Manuel Durán y Bas (1965), i també Poesies (1962), recull de nadales, eucarístiques i poemes d’una gran sensibilitat.

Fou catedràtic del Conservatori de les Arts del Llibre.

Soler de Morell i Ysamat, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 juny 1880 – 8 maig 1965)

Eclesiàstic, pintor i escriptor. Era pintor paisatgista i col·leccionista d’objectes artístics i mostres arqueològiques. Fou beneficiat de la parròquia de Tossa de Mar (Selva).

És autor de la monografia “El Pelegrí” de Tossa (1935).

Soler i Ventura, Josep

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 9 agost 1946)

Violoncel·lista. Estudià a l’escolania de la Mercè de Barcelona. Fou primer violoncel a l’orquestra del Teatre del Liceu.

A partir del 1897 fou professor a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, durant gairebé quatre dècades.

Soler i Terol, Lluís

1 Resposta

(València, 1888 – Manresa, Bages, 23 setembre 1958)

Doctor en medicina, en dret i en filosofia i lletres. Fill de Leonci Soler i March.

Publicà obres d’investigació, com Perot Rocaguinarda (1909) i Igualada i les batalles del Bruc (1930). És autor de diverses obres dramàtiques, entre les quals la tragèdia en vers Màners (1919).

Soler i Santaló, Juli

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 abril 1865 – 30 juliol 1914)

Excursionista i enginyer. Fou un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya.

Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran (1906, reeditada el 1933). Donà a conèixer les pintures rupestres del Cogul (1908).

Elegit president del Centre Excursionista de Catalunya (1913), refusà el càrrec i es dedicà a projectar el refugi de la Renclusa i a impulsar-ne les obres de construcció (1914).

Fou també fotògraf remarcable, especialment per les seves fotografies panoràmiques. Hom l’ha considerat un dels iniciadors de l’excursionisme d’alta muntanya.