(Benifallet, Baix Ebre)

Poblat ibèric. És situat damunt d’un esperó rocós de pendents escarpats que s’alça sobre l’Ebre.

L’únic punt pel qual és accessible és protegit per una poderosa muralla, preservada fins una alçada de 5 m. L’interior del nucli, de petites dimensions, conserva restes de cases disposades a banda i banda d’un únic carrer, així com altres estructures de grans dimensions que devien formar part, probablement, d’un castell.

L’ocupació del poblat data d’entre la segona meitat del segle VI aC i el principi del segle II aC, amb reocupacions episòdiques després d’aquesta època.