Arxius mensuals: Setembre de 2020

Navarro-Mas i Marquet, Josep Albert

(Barcelona, segle XVIII – 1814)

Agrarista. Terratinent a Sants, ciutadà honrat de Barcelona, senyor de Tudela i Queràs (Segarra) i, potser, baró de Granera. Es doctorà en dret i fou advocat de l’audiència de Catalunya.

Ocupà càrrecs polítics durant l’organització de la resistència de Catalunya contra la invasió francesa al final de la Guerra Gran.

Defensà l’agricultura com a base de la felicitat pública. Era partidari d’una especialització total: el Principat havia de dedicar-se al conreu de la vinya, a la ramaderia -el nord- i al conreu de les patates, que permetria de comprar amb avantatge bestiar i blat, cosa que el separava de Barba i Roca.

Tingué un gran ressò a tota la península per les consultes que hom li feia com a director d’agricultura de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, a la qual ingressà el 1766, i per les seves publicacions, de les quals destaquen Memoria sobre las utilidades del colzat (1775), Modo de hacer el vino (1784), Instrucción sobre la raíz de la miseria (1788), Memoria sobre la viña en Cataluña (sd) i Resposta de corregiment de Barcelona al qüestionari de Francisco de Zamora (editat el 1973).

Navarro i Vives, Josep

(Castelsarrasin, Llenguadoc, 16 agost 1931 – )

Pintor català. Format a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Presentà les primeres exposicions a Barcelona i a Madrid els anys 1955 i 1956.

El 1957 el govern francès li atorgà una beca per a ampliar els seus estudis a l’École des Beaux Arts de París.

La seva obra ha tingut dues facetes ben diferenciades. D’una banda, s’ha apropat a una realitat de la forma; d’altra banda, ha prodigat un cinetisme d’arrel constructivista.

Ha exposat a França, Anglaterra, Brasil, Itàlia, Suïssa, Alemanya, Bèlgica, els EUA, i també en diferents capitals de l’estat espanyol.

Navarro i Romero, Vicent

(València, 10 maig 1888 – Barcelona, 1978)

Escultor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, estudià també pintura amb López Mezquita i anà pensionat a Roma.

Participà a les Exposiciones Nacionales de Madrid, on guanyà una primera medalla el 1915 amb L’aurora (Museo de Arte Moderno de Madrid). El 1918 esdevingué professor de l’escola de Llotja de Barcelona. El 1935 obtingué medalla d’honor a l’Exposició Regional de València, i el 1947 guanyà el Premio Nacional de Pintura y Escultura.

Ha estat catedràtic d’escultura de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1950-58). Fou acadèmic de Sant Carles, de Sant Jordi i de San Fernando.

Conreà un figurativisme estilitzat, sovint aplicat a una temàtica casticista ibèrica. De la seva extensa producció cal citar, a Barcelona, les estàtues del pati dels Tarongers, al palau de la Diputació o les estàtues Maternitat i Montseny de la plaça de Catalunya; així com diversos retrats.

Navarro i Rodon, Llucià

(Barcelona, 19 abril 1924 – Premià de Mar, Maresme, 29 octubre 2007)

Pintor i dissenyador. Format a Belles Arts, guanyà una beca de viatge Amigó-Cuyas. En tornar exposà a la sala Argos.

Formà part del grup Betepocs i guanyà la medalla de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya (1956).

Estudià pintura mural a Itàlia, i, de nou a Catalunya, féu diversos frescs a Barcelona (Montbau) i els del Cambril de la Mare de Déu de Núria, entre altres.

Ha fet vitralls a Apure (Veneçuela), Miami (EUA), Puerto Rico i, diversos, a Catalunya.

És autor de la insòlita decoració de la façana de l’edifici blau de la plaça de Lesseps, a Barcelona (1972-73).

Professor a l’escola d’Arts Aplicades de Barcelona des del 1958 i membre de l’equip fundador de “Cavall Fort”.

També ha conreat la il·lustració.

Navarro i López, Vicenç

(Gironella, Berguedà, 1 novembre 1937 – )

Metge, economista i politòleg. Llicenciat a Barcelona el 1962, féu estudis de sociologia i economia a Suècia, Anglaterra i els EUA.

Treballà a l’OMS i s’especialitzà en temes de salut pública. Col·laborà com a assessor amb els governs de Cuba i Xile, en temps del president Allende.

Professor de la Johns Hopkins University de Baltimore i autor de molts treballs sobre temes de medicina política, com Medicine Under Capitalism (1976).

Navarro i Grauger, Antoni

(Vilaller, Alta Ribagorça, 12 setembre 1869 – Barcelona, 26 desembre 1936)

Eclesiàstic i poeta. Col·laborà a “La Ilustració Catalana” i a d’altres publicacions, i participà assíduament als jocs florals.

La seva obra poètica és dedicada en gran part a la bellesa del Pirineu, on ell havia nascut: Pirinenques (1903), La balada de l’hivern (1905), Les cançons perdudes (1912), Recitacions (1914), De l’infinit (1922), Roses i Estels (1925) i Medallons (1927).

Fou assassinat per un grup d’incontrolats.

Navarro i Costabella, Josep

(Barcelona, 25 febrer 1898 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 10 setembre 1949)

Escriptor i periodista. Redactor de “La Veu de Catalunya” des del 1927 amb el pseudònim de Roger.

És autor de biografies sobre Pau Casals i Lluís Millet. Influït per la novel·lística russa, com molts escriptors del seu temps, és autor de novel·les, com El passat cendra (1926), Samuel, història d’un bon dependent, lladre i màrtir (1927), La suprema voluntad (1928) i La fadrina Berta (1929).

La seva obra ve del postmodernisme i prefereix els ambients sòrdids i de vegades truculents. Publicà també La universitat de Catalunya (1937).

Exiliat el 1939, col·laborà sovint a la premsa de Mèxic, país on morí.

Navarro (mossèn)

(Aragó ?, segle XV – Catalunya ?, segle XV)

Poeta. Milà i Fontanals creia que el seu nom de fonts podia ser el de Pere, i que probablement era aragonès de naixença. La hipòtesi no fou fonamentada.

N’han restat una esparsa i un llai en llengua catalana, mostres discretes de poesia amorosa, contingudes al Cançoner de París.

Navarrete i Fos, Frederic

(València, segle XIX – Barcelona ?, segle XIX)

Gravador. Estudià a l’Academia de San Fernando de Madrid.

En 1865 obtingué la plaça de professor de gravat de l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Participà amb bon èxit a diverses exposicions de concurs.

Són notables les seves làmines per a l’obra Viaje a Oriente de la fragata “Arapiles”, així  com d’altres inspirades en obres religioses.

Era germà de Ricard Maria Navarrete i Fos  (Alcoi, Alcoià, 25 setembre 1834 – Madrid, 22 setembre 1909)  Pintor. Format a Sant Carles i a San Fernando. Fou pensionat a Roma. Conreà, amb èxit, el retrat (Cristòbal Martí Herrera) i també féu paisatges i pintures de gènere. Obtingué la primera medalla a les exposicions universals de Viena i de Filadèlfia.

Navarra, Vicenç

(Lleida, segle XVI)

Erasmista. Doctor en drets, bibliotecari, a Barcelona, de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona, i canonge.

Estigué molt vinculat al cercle de Martí Ivarra, que li dedicà un epigrama (1512), i, més tard, al del regent de la cancelleria Miquel May, el qual acompanyà en la seva estada a Barcelona el 1528.

La seva correspondència llatina amb Alfonso de Valdés (1528) dóna notícies interessants sobre la difusió de la doctrina erasmiana als medis eclesiàstics barcelonins.