Arxius mensuals: Abril de 2020

Instant, L’

(París, França, juliol 1918 – Barcelona, 1919)

Revista mensual. Fundada per J. Pérez-Jorba.

A París publicà vuit números i es traslladà a Barcelona, amb J. Millàs-Raurell com a redactor en cap, hi edità cinc números més.

Fou de caire literari d’avantguarda, amb textos en català i en francès.

Hi publicaren textos Salvat-Papasseit i Tristan Tzara, entre d’altres.

Inquietud

(Vic, Osona, 1955 – 1966)

Revista literària i artística.

Fou d’aparició irregular i, els darrers temps, hi sovintejaren les col·laboracions en català.

Defensà les tendències de Dau al Set. Reproduí obres de Tàpies, Ponç i Tharrats, i publicà poemes de Joan Brossa i articles de Manuel de Pedrolo, A. Cirici i Pellicer, Joan Triadú, etc.

Iniesta i Vernet, Ferran

(Barcelona, 1946 – )

Historiador. Especialista en història d’Àfrica. S’orientà cap a aquesta especialitat durant el seu exili a França del 1974 al 1977 a causa de la seva militància antifranquista.

De nou a Catalunya, es llicencià en psicologia el 1979 i en història a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1983 i es doctorà en història d’Àfrica a la Universitat de Barcelona el 1987.

Ha estat professor a les universitats de Dakar (1979-80) i de Madagascar-CUR d’Antananarivo (1981-83) i ha impartit cursos en diverses universitats europees. Des del 1985 fou professor de la Universitat de Barcelona. Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Africans de Barcelona.

La seva línia d’investigació ha anat evolucionant des dels treballs sobre els sistemes de poder cap a una major atenció a les mentalitats, les identitats i les formes de pensament africanes.

Entre la seva extensa obra cal esmentar: Antiguo Egipto. La nación negra (1989), Bajo la Cruz del Sur. Religión, comercio y guerra en el Canal de Mozambique, 900-1700 d.c. (1993), Ètnia i nació als móns africans (1995) amb Ch. Choulon, Kuma. Historia del Africa negra (1998), De Marx a Platón. Retorno a la Tradición occidental (1999) amb A. Rojo i Ll. Botinas, i Emitai. Estudios de historia africana (2000).

Iniciales

(Barcelona, març 1929 – 1937)

Revista anarquista eclèctica.

Continuadora d'”Ética” (1927-29), es publicà el 1935 a Premià de Mar i, entre el 1935 i el 1936, a València amb el nom d'”Ética”.

Tornà a editar-se a Barcelona l’abril de 1937 amb el nom d'”Iniciales”.

Hi col·laboraren, entre d’altres, Isaac Puente, Frederica Montseny, Felipe Alaiz i Gonçal Vidal.

Ingobert

(Catalunya, segle IX)

Bisbe d’Urgell. Successor de Galderic (878), des d’abans del 885.

L’any 886, a causa d’una greu malaltia seva, el prevere cerdà Esclua usurpà la diòcesi urgellenca i el deposà.

El 890 assistí al concili de Port, prop de Nimes, convocat pel metropolità Teodard, i en aquest concili fou retornat al bisbat; ja reintegrat, consagrà (891) les esglésies d’Ardòvol, Talló i Baltarga (Baixa Cerdanya).

L’any 893 encara era bisbe.

Inglada, Narcís

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1830 – 1891)

Pintor.

Concorregué a diverses exposicions barcelonines (1850 i 1851), i a la del 1857 presentà El beat Oriol retornant la visita a un cec.

Pintà un Sant Benet per a Montserrat i féu també retrats realistes, sobretot femenins.

Ingilberga

(Catalunya, segle X – segle XI)

Darrera abadessa (995-1017) del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Filla il·legítima d’Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d’Ingilberga, muller d’Ermenir, senyor de Besora.

Regí l’abadia fins el 1017, que en fou expulsada per una butlla del papa Benet VIII, obtinguda pel seu germà Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, amb el pretext o l’acusació de dissolució moral del monestir. Bernat I cobdiciava els béns del monestir, cosa que fa dubtar de la veracitat de l’acusació.

Visqué aleshores sota la protecció del seu altre germà, Oliba, bisbe de Vic, i residí, fins a la seva mort, ocorreguda abans del 1046, amb el seu nebot Guillem de Balsareny, futur bisbe de Vic.

Infants de la Cerda, Guerra dels

(Castella, 1289 – Catalunya-Aragó, 1304)

Períodes de guerres civils entre els dos regnes. Ocasionades per la successió al tron castellà d’Alfons X davant el seu fill Sanç IV, el qual hagué d’aliar-se amb Pere II de Catalunya-Aragó.

Mort Alfons, el seu fill Sanç fou contrari als desigs expansionistes de Pere II, i deixà de complir el pacte d’aliança centrat amb aquest monarca, arran de la invasió francesa de Catalunya (1285).

Això provocà que, més tard, Alfons II, fill de Pere II, alliberés els infants de la Cerda (cosins de Sanç) i, a Jaca, proclamés rei de Castella el primogènit Alfons de la Cerda. Així s’inicià la guerra civil entre Castella i Catalunya-Aragó, que es prolongà fins el 1291.

Els infants hi foren utilitzats com a pretext per a dirimir les diferències entre aquests dos regnes: Jaume II, el nou rei, germà d’Alfons II, quan desitjà d’obtenir el domini de Sicília, retirà el seu ajut als infants (1291).

Tanmateix, quan, després del tractat d’Anagni (1295), hagué de renunciar als seus drets de Sicília, tornà a protegir-los i inicià l’ocupació de les terres de Múrcia, les quals hagué d’abandonar -en ésser legitimat Ferran IV (1301)- en canvi de la conservació de les places d’Elx, Oriola i Alacant i la renúncia a continuar sostenint els drets d’Alfons de la Cerda, el qual els perdé definitivament el 1304.

Infantil, L’

(Solsona, Solsonès, 1951 – Barcelona, 1973)

Revista mensual per a infants. Creada pel seminari de Solsona.

Traslladada des del 1963 a Barcelona, agafà més impuls en participar-hi antics propulsors de “Cavall Fort”.

Publicà historietes estrangeres i altres de dibuixants catalans.

Des del 1973 s’intitulà “Tretzevents” i està sota el patrocini de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Infante, Francesc

(Balaguer, Noguera, 7 octubre 1956 – )

Il·lustrador, de nom real Francesc Martínez i Infante. Format a l’Escola Massana, on estudià disseny gràfic, s’ha especialitzat en la il·lustració del llibre infantil i juvenil.

Col·laborà habitualment en diverses editorials i revistes. Ha exposat a Venècia (1987) i a Bratislava (1988).

Entre els seus treballs hi ha la il·lustració de Històries de la Prehistòria (1986) d’A. Moravia, Elogi dels Ocells (1988) de J.M. de Sagarra i Felip Marlot, detectiu (1988) de J. Carbó.

El 1982 rebé el premi Pinotxo de la Generalitat de Catalunya.