Arxius mensuals: Mai de 2019

Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya

(Catalunya, 3 maig 1931 – gener 1939)

Òrgan oficial del govern català, que publicava els decrets i les disposicions oficials, sobretot de les conselleries, i els avisos dels ajuntaments.

Sortí irregularment; en una primera etapa (3 maig 1931 – 25 gener 1933) portà el títol de “Butlletí de la Generalitat de Catalunya”; en una segona (19 desembre 1933 – agost 1936), el de “Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya” i tingué una periodicitat diària; en la 26 agost 1936 a gener 1939, prengué el nom de “Diari Oficial del Govern de la Generalitat de Catalunya” i, segons l’Estatut del 1978, el de “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya”.

Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona

(Barcelona, juny 1931 – desembre 1938)

Publicació mensual de la Junta de Museus de Barcelona. Creada sota la direcció de Joaquim Folch i Torres.

Donà a conèixer les col·leccions i la vida dels museus de Catalunya, especialment els de Barcelona, amb col·laboració dels millors especialistes.

Aquesta publicació fou represa el 1941 amb el títol d'”Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, en castellà, amb periodicitat irregular i amb la inclusió de publicacions monogràfiques.

Ha esta dirigida del 1941 al 1947 per Xavier de Salas, i des del 1948 per Joan Ainaud i de Lasarte.

Butlletí dels Mestres

(Barcelona, 1922 – 1938)

Suplement pedagògic de la revista “Quaderns d’Estudi”, creat pel consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció d’Alexandre Galí. Suspesa el 1926, tornà a publicar-se des del 1931 fins al 1938.

Tractà de qüestions d’ordre tècnic de l’escola i de la cultura popular, i complí una efectiva missió orientadora dels mestres. Hi hagué un bon cos de redacció i hi col·laboraren també pedagogs forans.

Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya

(Barcelona, juny 1891 – 1938)

Revista cultural. Portaveu del CEC, publicada des de l’any de la fusió de les dues entitats predecessores.

Des del 1970 té una continuïtat en la revista “Muntanya”, després d’haver publicat en castellà un volum d’Annals (1939-45) i el trimestral “Boletín de la Sección de Montaña y CADE” (1948-51), que s’havia convertit en la revista bimensual “Montaña” (1952-69).

Tenen un gran interès els treballs de caràcter geogràfic, històric, botànic, etc, deguts a socis de l’entitat i apareguts durant les primeres èpoques de la publicació.

Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural

(Barcelona, gener 1901 – 1936)

Publicació de l’Institució Catalana d’Història Natural.

El 1949 aparegué el volum 37, en commemoració del cinquantenari de l’entitat.

A les seves pàgines han aparegut treballs originals, dedicats a les diverses branques de les ciències naturals.

Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

(Barcelona, 1901 – )

Publicació de l’institució. Creada per iniciativa de Francesc Carreras i Candi.

Aparegué inicialment amb el títol de “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” i amb periodicitat trimestral; tanmateix, admetia col·laboracions en català. Del 1931 al 1936 (volums quinzè i setzè) aparegué el títol en català i seguint les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans.

Interrompuda la publicació el 1936, el 1944 fou represa amb el títol en castellà i amb exclusió del català, que fou reintroduït tímidament el 1947, i que hi tingué una major participació des del 1961-62. A partir de 1957-58 la publicació és biennal.

Ha donat a conèixer un gran nombre de treballs d’investigació i de texts referents a la història, a la llengua i a la literatures catalanes, alguns d’ells fonamentals.

Butlletí de Dialectologia Catalana (BDC)

(Barcelona, 1913 – 1936)

Revista especialitzada en dialectologia, toponímia, etimologia.

Fou publicada inicialment per les oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objecte d’informar els col·lectors de materials lingüístics i publicar els resultats dels estudis sobre aquests materials. Antoni Griera en tingué principalment cura en la primera època (1913-30).

La segona època (1931-36) fou preparada per Joan Coromines i aparegué amb el subtítol de “Revista Catalana de Lingüística”.

Butinyà i Hospital, Francesc Xavier

(Banyoles, Pla de l’Estany, 16 abril 1834 – Tarragona, 18 desembre 1899)

Eclesiàstic i escriptor. Fundador jesuïta (1854), ensenyà química (1859-63) a l’Havana.

Tornà a Catalunya, i fundà a Calella (1875) la congregació de les Serves de Sant Josep, conegudes popularment per butinyanes o josefines.

Escriví obres religioses –Les migdiades del mes de maig (1871) i el devocionari Joia del cristià (1882)- i un drama, La venjança del Martre (1871).

Bussot, Francí

(Barcelona, segle XV)

Poeta. El seu veritable nom era Francí de Sitges. Ciutadà de Barcelona, era escrivent del mestre racional i reboster del rei (1458). Era amic de Joan Fogassot i de Lleonard de Sors.

Fidel a Joan II, fou ennoblit després de la guerra i del 1473 al 1479 figurà com a promotor del consell del futur rei Ferran II.

En una ocasió oferí una joia al poeta que cantés més bé la pena d’amor que ell sofria.

Bussons, Josep “Jep dels Estanys”

(Vallcebre, Berguedà, 1770 – Olot, Garrotxa, 1828)

Guerriller. Lluità en la guerra del Francès i, encara que fos empresonat per lladre, en acabar la guerra rebé el grau de capità.

Comandà una nombrosa partida de reialistes durant la guerra civil del 1822-23 i durant els alçaments dels malcontents (1827). Prengué Berga a la primeria de setembre i fou president de la Junta Superior de Govern del Principat, que havia estat constituïda a Manresa.

Iniciada la repressió pel govern, fou acorralat a les muntanyes del Berguedà i derrotat per Carratalà a Berga i per Manso a Castellar de N’Hug, per la qual cosa hagué de fugir a França.

Atret per uns confidents prop de la frontera espanyola, fou capturat i dut a Olot, on morí afusellat.