Arxius mensuals: Mai de 2018

Abella, Nicolau d’

(Catalunya ?, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1411)

Cavaller. Tingué una joventut més aviat turbulenta. Pel maig de 1388 s’apoderà contra dret del castell de Carboneres, prop de Fraga. El cas féu bastant de soroll i promogué diverses gestions amigables que ell rebutjà. Davant la seva pertinàcia, el rei Joan I anà en persona amb gent armada per prendre-li la fortalesa. Hagué de lliurar-la als quatre dies de setge.

Més tard trobà millors ocasions de combatre. En 1392 anà a la gran expedició a Sicília, on participaren diversos cavallers del seu llinatge. Restaria a l’illa servint Martí el Jove. Es distingí, a les ordres d’aquest, a la campanya de Sardenya de 1409. Fou aleshores segon cap militar de les forces que assetjaren i prengueren la vila d’Esglésies.

Actuà de testimoni al testament de Martí el Jove, fet al castell de Càller poc abans de la mort de l’atorgant, esdevinguda el 25 de juliol del mateix any.

Tornà a Sicília, on trobà la mort en el curs de les violències interiors enregistrades a l’illa en 1411.

Abella, l’

(Sant Martí de Centelles, Osona)

Poble i cap del municipi. Al peu del pla de la Garga i a la vora dreta de la riera del Congost.

Originàriament fou una masia, al costat de la qual es trobaven (s XVI) uns molins drapers i fariners i un hostal.

Actualment és lloc d’estiueig.

Abella, Ferrer d’

(Catalunya, segle XIII – l’Arboç del Penedès, Baix Penedès, 1344)

Eclesiàstic dominicà. El 1323 fou nomenat bisbe de Neopàtria (Grècia catalana) per Joan XXII, on no hi arribà a anar.

Del 1330 a 1335 fou bisbe de Mazzara (Sicília) i des del 1335 fins a la seva mort, fou bisbe de Barcelona, on a partir del 1337 impulsà les obres i consagrà l’altar major de la catedral. El 1339 celebrà un sínode.

Durant el seu pontificat foren traslladades les relíquies de Santa Eulàlia a la cripta de la catedral. Establí l’ordenament de la casa de l’Almoina.

Morí tot fent la visita pastoral al deganat del Penedès amb motiu de la presència de nuclis begards.

Abella, Berenguer d’

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1387)

Funcionari de la Corona d’Aragó.

El 1347 visità Alfons XI de Castella, amb el fi d’assolir que aquest rei prestés suport al Cerimoniós en les lluites contra la Unió, i dos anys després participà en la victòria de Llucmajor (1349) sobre les forces de Jaume III de Mallorca.

Actuà així mateix en diversos afers relacionats amb la guerra contra Castella (1363) i en el procés i l’execució de Bernat de Cabrera (1364).

El 1369 formava part de l’ambaixada que anà a París a gestionar el matrimoni, frustat, de l’infant Joan amb Joana de Valois. Principal artífex d’un tractat de pau amb Gènova (Barcelona, 1386).

Es vinculà al bàndol de la reina Sibil·la de Fortià, motiu pel qual fou executat en pujar Joan I al poder.

Abella, baronia d’

(Catalunya, segle XII – )

Jurisdicció senyorial creada el s XII. Comprenia Abella de la Conca, amb el castell baronal i els llocs de la Torre d’Eroles, Bóixols, la Rua i Sant Romà d’Abella.

La família dels Abella, que en tenia la jurisdicció, intervingué sovint en la política catalana dels s XIII-XV.

A mitjan segle XVII fou adquirida per Rafael de Sobirà, governador de la Vall d’Aran; el 1817 fou confirmada com a títol del regne.

Abella

(Vilallonga de Ter, Ripollès)

Poble. A l’esquerra de la riera d’Abella, afluent, per la dreta, del Ter.

Església de Santa Llúcia, romànica.

Abel i Fabre, Francesc

(Badalona, Barcelonès, 3 desembre 1933 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 31 desembre 2011)

 

Jesuïta expert en bioètica. Doctor en medicina i cirurgia i especialista en obstetrícia i ginecologia. Es llicencià en teologia i sociologia als EUA.

El 1962 fundà l’associació Medicus Mundi, i el 1975, l’Institut Borja de Bioètica, que el 1984 esdevingué fundació privada amb personalitat pròpia.

La fundació té com a finalitats analitzar els problemes filosòfics i teològics que plantegen els progressos biomèdics, promoure el diàleg interdisciplinari i ésser plataforma de diàleg entre la fe cristiana i altres visions del món.

La seva activitat científica, de caràcter multidisciplinar i reconeguda a tot el món, l’ha col·locat en situacions delicades pel que fa a la posició oficial de l’Església Catòlica.

Així, el document de l’Institut Borja de Bioètica sobre la despenalització de l’eutanàsia (2005) fou motiu de polèmica, a pesar que des d’aquesta institució s’insisteix a assenyalar la seva defensa radical de la vida, acompanyada de profundes meditacions ètiques i espirituals.

Abeja Médica Española, La

(Barcelona, 1846 – 1853)

Revista mensual de medicina, cirurgia, química, farmàcia i ciències físiques i naturals. Fou dirigida pels metges Francesc Arró i Josep Alberic i pel farmacèutic Francesc Domènech i Maranges.

És útil per a comprendre la situació de la medicina a Catalunya a mitjan segle XIX.

Abat, Bonaventura

(Cardona, Bages, segle XVIII – Marsella, França, 1766 ?)

Matemàtic i físic. Interessat especialment per l’òptica (microscopis i miralls ustoris). Era frare del convent de Sant Francesc de Barcelona i per desavinences filosòfiques es traslladà a Marsella.

Publicà a Amsterdam una Amusements philosophiques sur diverses parties des sciencies et principalement de la physique et des mathématiques (1763).

Abadal i Vallès, Baltasar

(Manresa, Bages, 1886 – Barcelona, 1937)

Productor i realitzador cinematogràfic. S’inicià en el cinema el 1899. Fou distribuïdor de films estrangers, especialment dels de Star Films de Georgies Méliès, i també productor (Lotus Films) i realitzador de documentals científics i d’actualitats, i d’alguns films llargs.

Cal esmentar el film d’actualitats El casament d’Alfons XIII, realitzat a Madrid, amb plans de l’atemptat de l’anarquista Mateu Morral contra el rei.