Arxius mensuals: gener de 2018

Serra i Vilaró, Joan

(Cardona, Bages, 24 març 1879 – Tarragona, 27 octubre 1969)

Arqueòleg i medievalista. Seguí la carrera eclesiàstica i fou canonge de l’arquebisbat de Tarragona. Ja de jove era director del museu diocesà de Solsona, però el seu interès per l’arqueologia el portà a una tasca continuada d’investigació: entre el 1915 i el 1925 va excavar 25 coves sepulcrals, el poblat d’Anseresa, etc.

La Junta Superior d’Excavacions de Madrid li confià la direcció de les excavacions de la necròpolis romanocristiana de Tarragona, i el 1926, en ésser creat el museu de la dita necròpolis, li’n fou encarregada la direcció.

Entre les seves obres, a més dels estudis sobre les baronies de Pinós i Mataplana, cal esmentar Universidad Literaria de Solsona (1953) i Història de Cardona (1966).

Serra i Serra, Narcís

(Barcelona, 30 maig 1943 – )

Polític i economista. Militant a la secció universitària del Front Obrer de Catalunya des del 1962, més tard a Convergència Socialista i per fi al PSC (PSC-PSOE).

Després d’una etapa com a professor de teoria econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-77), ocupà la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat provisional (1977-79). Aquest darrer any fou elegit alcalde de Barcelona amb els vots dels components del Pacte del progrés (PSC, PSUC, CiU i ERC), càrrec que deixà l’any 1982 i en el qual fou substituït per Pasqual Maragall.

Entre els anys 1982 i 1991 fou ministre de defensa del govern presidit per Felipe González, i promogué la racionalització i la modernització de les forces armades. Fou vicepresident del govern espanyol des del 1991 fins al jul/1995, que dimití en ésser acusat d’estar implicat en un escàndol dels serveis d’intel·ligència de l’exèrcit.

El 1994 fou designat secretari nacional en la direcció col·legiada del PSC. Es presentà com a cap de llista del PSC-PSOE a les eleccions del 1996 i del 2000, i renovà l’escó del Congrés dels Diputats. Al 8è Congrés del PSC, a l’oct/1996, en fou elegit primer secretari en substitució de Raimon Obiols, i deixà el càrrec el 2000.

Al mar/2005 fou elegit president de Caixa Catalunya en substitució d’Antoni Serra i Ramoneda, càrrec en el qual cessà l’any 2010 en crear-se l’entitat Catalunya Caixa a partir de la fusió de Caixa Catalunya amb la Caixa d’Estalvis de Manresa i la Caixa d’Estalvis de Tarragona. Fou també president de la Fundació CIDOB (2000-2012).

L’any 2008 publicà La transición militar.

Serra i Ràfols, Josep de Calassanç

(Maó, Menorca, 2 maig 1902 – Barcelona, 30 abril 1971)

Arqueòleg i prehistoriador. Germà d’Elies. Deixeble de Bosch i Gimpera.

Fins al 1939 fou professor d’arqueologia a la Universitat de Barcelona, vicerector del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans i del Museu d’Arqueologia de Barcelona.

A partir del 1941 dirigí nombroses excavacions a Catalunya i especialment a Barcelona. Director del Museu Arqueològic de Barcelona (1970), fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans, del Consell Permanent dels Congressos Internacionals de Prehistòria i de l’Institut Arqueològic alemany, i president de la Societat Catalana de Geografia.

Publicà nombrosos treballs i articles a revistes, com ara a “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans”, “Butlletí de l’Associació Catalana de Prehistòria”, “Archivo Español de Arqueología”, “Revue Anthropologique”, “Orbis Romanae”, etc, sobre temes arqueològics de les més diverses poblacions i indrets de Catalunya.

Col·laborà també en obres generals, com a l’Art català, a la Geografia de Catalunya, dirigida per Soler i Sabarís, i a Els castells catalans. És autor, entre altres, dels llibres Poblament prehistòric de Catalunya (1931) i La vida en España en la época romana (1948).

Fou el pare de la historiadora Eva Serra i Puig.

Serra i Ràfols, Elies

(Maó, Menorca, 26 juliol 1898 – Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 1972)

Historiador. Germà de Josep de Calassanç.

Fundà l’Ateneu de Lleida, on residí durant un temps, i passà després a Canàries, on fou catedràtic a la Universitat de La Laguna des del 1925 fins al 1968.

Autor, entre altres, de Fernando el Católico y los payeses de remensa (1925), Ferran el Catòlic i els cosmògrafs catalans (1929), La frontera catalano-aragonesa, El Estudio General de Lérida (1931), Los portugueses en Canarias (1941), El Molino de Viento (1948), Cinc lletres privades del segle XIV, etc.

Col·laborà en nombroses publicacions especialitzades, com “La Jornada” de Lleida, “Revista de Catalunya”, “Vida Lleidatana” i “Revista de Historia Canaria”.

Serra i Puig, Eva

(Barcelona, 27 juliol 1942 – 3 juliol 2018)

Historiadora. Filla de l’arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols. Es doctorà l’any 1978 amb La societat rural catalana del segle XVII: Sentmenat, un exemple local del Vallès Occidental, 1590-1729, estudi sistemàtic de la producció agrícola i les relacions de producció des de la triple òptica estadística, narrativa i institucional, dirigit per E. Giralt i publicada el 1988 amb el títol Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII. Baronia de Sentmenat 1590-1729.

Ha col·laborat al volum Estructura social i econòmica del camp català (1983), que recull els textos de les sessions celebrades a l’Institut Municipal d’Història des del 1977; i a La revolució catalana de 1640 (1991).

Féu el pròleg al volum II de Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1994), ha estat responsable de l’edició i l’estudi introductori del llibre Secrets públics de Gaspar Sala i altres escrits (1995) i ha dirigit, amb Xavier Torres, Crisi institucional i canvi social. Segles XVI i XVII de la Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (1997).

Entre el 1991 i el 1997 impartí cursos a la Universitat Pompeu Fabra, i després tornà a la Universitat de Barcelona.

Serra i Moret, Manuel

(Vic, Osona, 9 maig 1884 – Perpinyà, 29 juliol 1963)

Polític i economista. A disset anys anà a estudiar als EUA. Atret aviat per les idees socialistes, l’any 1912 fou elegit vicepresident de la Unió Catalanista, i més tard s’afilià a la secció catalana del PSOE. El 21 de juny de 1914 fou elegit alcalde de Pineda.

Més endavant les seves idees el portaren a crear, juntament amb altres polítics, tot i l’oposició dels anarcosindicalistes, la Unió Socialista de Catalunya, que fou constituïda el 8 de juliol de 1923, i de la qual en fou nomenat vicepresident. Signat el Manifest d’Intel·ligència Republicana (març 1930), després de la proclamació de la República, fou elegit diputat (1931) i intervingué directament en la política de la Generalitat com a conseller d’Economia i Treball (abril 1931-desembre 1932).

L’any 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i el 1933 diputat a corts. A les acaballes de l’any 1937 prengué possessió de la presidència del Consell d’Economia de Catalunya.

Acabada la guerra civil hagué de marxar a l’exili, i presidí, a Buenos Aires, la recentment creada Societat Catalana d’Estudis Polítics, Econòmics i Socials.

Col·laborà en diferents periòdics i publicà diverses obres, com La Reconstrucció econòmica d’Espanya, La Ciutadania Catalana i El socialisme (inacabada).

Serra i Fiter, Antoni

(Barcelona, 27 febrer 1869 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 28 abril 1932)

Ceramista i pintor. El 1904 obrí una fàbrica de porcellanes i de gres d’art al Poble Nou (Barcelona). Fou el principal ceramista del modernisme simbolista català. Sobresortí en la producció de ceràmiques al gran foc, i treballà sovint en col·laboració amb el dibuixant Josep Pey i amb d’altres artistes.

El 1921 fou nomenat professor de ceràmica de l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya, i el 1927 creà la Manufactura Ceràmica Serra a Cornellà de Llobregat. Hi treballaren des del principi els seus fills Antoni, Enric i Josep Serra i Abella.

L’obra de la Manufactura Serra es caracteritzà per la ceràmica aplicada a l’arquitectura i per la creació de peces singulars (plats, gerres, etc).

Serra i Corominas, Joaquim

(Peralada, Alt Empordà, 4 març 1907 – Barcelona, 17 novembre 1957)

Compositor. Deixeble del seu pare, Josep Serra i Bonal, i de Lluís Millet i Enric Morera. Escriví la seva primera sardana el 1923. Guanyà dos premis Concepció Rabell: amb Trio en mi (1926) i amb Variacions per a orquestra i piano (1928), així com diferents premis dels concursos Sant Jordi amb Impressions camperoles (1926), La fira, Glossa del ball de les gitanes i La presó de Lleida.

És autor d’una cinquantena de sardanes d’una qualitat extraordinària, com La primera volada (1921), Infantívola (1922), Tendresa, Joiosa, Rocaborba i Apassionada (totes del 1936), etc. Dels seus poemes simfònics destaca Puigsoliu, la seva obra pòstuma.

El 1934 fou nomenat director artístic de Ràdio Associació de Barcelona. El 1948 dictà un curs d’orquestració per a cobla, que resumí en el seu Tractat d’instrumentació per a cobla (1957).

Serra i Boldú, Valeri

(Castellserà, Urgell, 7 juliol 1875 – Barcelona, 23 juny 1938)

Folklorista. Estudià dret a Barcelona, carrera que acabà l’any 1893. Juntament amb Jacint Verdaguer, fundà i publicà la revista “La Veu del Montseny” i col·laborà a “Lo Teatre Regional”. Retirat a la comarca de l’Urgell, es dedicà al conreu de la terra, alhora que es dedicava a recopilar el folklore.

Dirigí durant deu anys el setmanari agrícola “Lo Pla d’Urgell”, a les planes del qual publicà Lo Calendari Folklòric d’Urgell. Col·laborà a “La Renaixensa”, a “La Veu de Catalunya” i a “D’Ací i d’Allà”, fou redactor de “La Vanguardia” i del “Diario de Barcelona” i fundà l'”Arxiu de Tradicions Populars”.

Autor de biografies i d’estudis folklòrics, tasca a la qual es dedicà durant tot el primer terç del s XX. Obres principals: Cançons de ronda (1899), Culte popular a la Mare de Déu (1903), Cançons de pandero (1907), Calendari folklòric d’Urgell (1915) i Rondalles meravelloses (1924), destinades als infants. A més, en edició de luxe, Llibre d’or del rosari a Catalunya (1925) i Rondalles populars (1932-33).

La seva amistat amb Jacint Verdaguer el dugué a escriure llibres biogràfics i de memòries sobre aquest, com Jacint Verdaguer. Records dels set anys darrers de la seva vida i Biografia de Mn. Jacint Verdaguer.

Serra d’Or

(Montserrat, Bages, octubre 1955 – )

Revista mensual il·lustrada en català. Editada sota el patronatge del monestir de Montserrat. Presentada com a segona època d’un butlletí del mateix títol que va fusionar-se amb la publicació “Germinabit”, ambdós de caire religiós i cultural. És en realitat la primera i més important revista cultural catalana de la postguerra.

Vehicle d’expressió de les generacions d’intel·lectuals catalans formats en l’exili interior, ha disposat sempre de col·laboradors d’alt nivell en la crítica literària, la teoria econòmica i la crítica social. Vigilada per l’administració pública, ha sofert expedients i ha pagat penyores en els períodes de més forta repressió contra la cultura catalana.

Dirigida primer per Jordi Pinell (fins al 1962), per Maur M. Boix (fins al 1994) i per Josep Massot i Muntaner (des del 1995), amb la col·laboració d’un consell assessor, ha destacat sempre per la seva amplitud ideològica i per estar oberta a totes les vessants del pensament català.

Des del 1967 s’atorguen els premis de la Crítica “Serra d’Or” als diferents gèneres literaris.